Tertúlies poètiques maig 2010

Dimecres, 19 de maig de 2010 a les 18:00h
BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)

HOMENATGE AL RECORD I A L’OBRA POÈTICA DE
MARIA COMAS

Hem elegit la vigília de la Festa Major, per fer aquest homenatge al record i l’obra de la nostra estimada i recordada Maria Comas, perquè és una data molt escaient per la nostra pubilla.

Ella estimava molt totes les festes del seu poble i una de les preferides era la Festa Major. D’aquesta diada ens havia contat tantes històries viscudes. Ella, era com en Josep li va dir un dia, que per ser es va emocionar al sentir-ho.

– Ets una dona de la terra, Maria!
– Ai nen, que feliç em fas quan m’ho dius –li responia.

La d’avui volem que sigui, una tertúlia entranyable plena d’amor, de records i, perquè no dir-ho, d’enyorança. L’emprèn-te que ens ha deixat la Maria, bona amiga, companya i mestra de la vida, és una lliçó de bon fer, que ha quedat impregnada a dintre de la nostra pregonesa amb lletres d’or.

Ella, que va voler compartir amb tots nosaltres la riquesa del seu bagatge i del seu tarannà únic, que ens ha deixa’t en cada trobada a les classes de poesia i en aquestes tertúlies, que per cert, el dia 19 d’octubre de 2005, ella va ser la primera convidada. Com aquell que res hem arribat al 2010. Els que teniu bona memòria recordareu aquesta foto, de la Maria, en d’aquest escriu que tots teniu, la podeu veure a la nostra amiga amb la joia als ulls al obrir la porta de la que va ser la primera tertúlia poètica.

Al recordar el pas del temps, tenim un no se que en la gola quan tot d’una les paraules de la Maria ens diuen:

Els anys? Són cosa de temps//sols són meres primaveres,//la barca
avança amb els rems//la vida, pels amors de veres.

Sempre atenta, sempre a punt de per parlar-los a dintre del cor. Gràcies bona amiga! Avui ens reunim aquí, en la biblioteca, per dir-te que sempre ets present amb nosaltres i, et volem demostrar aquest afecte donant més vida a les teves paraules. Saps, Maria, avui els teus amics i companys, no et dedicaran una poesia, no!, avui, escolta bé, perquè els teus amics llegiran la teva fantàstica poesia.

Quina ximpleria, sembla que escolta la veu de la Maria dient-me:
– Deixem dir uns mots, serè breu, poc?
– La vetllada és teva, digues el que vulguis.

Volguda casa pairal//l’entrada, és ben generosa//parets de tàpia gruixudes//l’ametller i l’olivera,//gran dipòsit d’aigua viva//al estable els animals//dos terrats de roba blanca//manats de panotxes roges//un gall amb la cua dreta//olor de brou a la cuina//el porró del vi de casa//la cambra ben perfumada…

Apa ja pots seguir! En aquest hora tot és possible, oi? La Maria Comas va ser una dona que va viure intensament cada minut del dia. Els seus ulls sempre escodrinyaven al ritme que el seu cor li bategava. Sense cap dubte, la Maria, va néixer poeta perquè en tot el que feia hi posava el segell de la poesia. Any rere any barem beure de la seva font fresca, aigua de poesia rítmica, clàssica, intimista i realista, sempre amarada d’una bellesa plena de sentiment, tot i que a vegades i posava aquell punt tan seu d’humor i d’ironia com:

Sí! Tinc arrugues a la car/mes no diuen la veritat/ perquè com abans i ara/ tinc el cor enamorat.

Els quins hem tingut el goig de llegir l’obra de la Maria Comas, segur que ja us heu adonat, que ens ha deixat, grans obres clàssiques, que va aprendre dels seus estimats mestres de viatge: Segarra, Guimerà, Verdaguer, Riba, Maragall, entre altres.

La Maria, no sols ha estat una dona de la Terra, va ser una enamorada de la família i de l’amista; tan lleial als batecs del seu cor.

Els que te’m conegut i hem viscut amb tu dies bons, regulars i de dolents, només ens resta donar-te les gràcies, pubilla, per la riquesa que has sabut donar-nos.

Rep, Maria, el nostre senzill però emotiu homenatge record, per a tu i la teva obra, amb tot l’amor.

Carme Raichs