Nous aires per aquesta web…

Benvolgudes i benvolguts,

Iniciem una nova ètapa en aquesta web amb una sèrie d’escrits que ens parlaran sobre ENVELLIMENT ACTIU, digne i positiu. Esperem amb això donar nova vida a la web i poder continuar oferint-vos reflexions interessants i coses noves per aprendre.

A més a més i com a novetat, cada article estarà escrit tan en català com en castellà, per tal de poder arribar a més gent.

Amb els nostres millors desitjos,

Carme i Gabri.

Sant Boi, juny de 2011.

Anuncis

ELS DIES ENS AFECTEN. LOS DÍAS NOS AFECTAN. Carme Raichs

home sense cap i sortint fulles del seu coll amb paraiguas

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ELS DIES ENS AFECTEN

Dies bons, dies de plugim. I els estats d’ànim pugen i baixen com aquestes muntanyes russes que de xiquets ens agradava tant de pujar entre gaubança i por al desconegut. Ben mirat, passen els dies com una ventada, mes nosaltres ens agafem fort perquè encara volem ser testimonis de futurs aconteixements; no és que mirem molt enllà, no, el nostre futur va de bracet amb el present. Aquest ara, que és el que compta, per això l’intentem viure segon a segon com si fos l’últim per extreure’n tot el seu suc i sentir cada mirada, cada abraçada, cada cosa que fem amb ganes, il·lusió i amor.
Les persones grans tenim les comportes de la emotivitat sempre obertes per donar i rebre. Com ens agradaria poder desfer aquesta agressivitat verbal que avui en dia s’enganxa com un xiclet i confon a més de quatre ments! La població ha de fer com fa la gent gran, garbellar bé tota informació i no deixar que els mots ens enfosqueixin, que per això, ja tenim els dies de pluja i de tempesta.

barra separadora

LOS DÍAS NOS AFECTAN

Días buenos, días de lluvia, y los estados de ánimo suben y bajan como las montañas rusas a las que de chiquillos nos gustaba tanto subir entre risas y miedo a lo desconocido. Si miramos bien vemos pasar los días como si se tratase del viento, mas nosotros nos agarramos fuerte porque aun queremos ser testimonio de futuros acontecimientos.
No es que miremos muy lejos, no, nuestro futuro va cogido del brazo del presente, y este es el cuenta; por esto lo intentamos vivir segundo a segundo, como si hoy fuera el último día para poder exprimirlo en todo su jugo para sentir cada mirada, cada abrazo, o cada cosa que hagamos con ganas, ilusión y amor.
Las personas mayores tenemos las compuertas de la emotividad siempre abiertas para dar y recibir. ¡Cómo nos gustaría barrer esta agresividad verbal que hoy se nos engancha como un chicle y confunde a más de cuatro mentes!
La población tendría que hacer como la gente mayor, trillar muy bien toda información y no dejar que las palabras nos hagan oscuros, que para esto ya tenemos los días de lluvia i de tempestades.