TERTÚLIES POÈTIQUES

Dimecres, 16 de desembre de 2009 a les 18:00h

BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)

TRES VEUS, TRES ESTILS I, FURGAR ENTRE LLIBRES

y

1a. Part:Tres veus tres estils amb els poetes santboians:

Àngel Ballesteros

Julia Olaya

Josep López Benedet

y

2a.Part:Furgar entre llibres, la Teresa Pagès ens ensenyarà en una visita pràctica, com cercar els llibres que ens poden interessar sense fer-nos un embolic entre tantes lleixes de llibres.

y

No us ho perdeu que les dues parts són molt interessants!

y

Novament tinc la gran satisfacció de presentar-vos tres veus i tres estils molt diferents entre si.

y

Cada un d’ells està conreant la seva terra en la parcel·la de la creativitat  amb les pròpies eines que no descuiden ni un dia, ja que saben que sense elles no podrien fer el treball que han fet fins ara.

Un treball sorgit del seu enginy i, del seu treball amarat per la constància; una constància que els mostres tres convidats d’avui, la mimen i la bressolen perquè són conscients de la seva força en cada nova idea a elaborar en aquest no fàcil art de la poesia.

y

Si avui estan aquí, entre nosaltres, a tres poetes santboians és perquè tenen nova producció i volen posar-la a la vostra consideració perquè pugueu adonar-vos que han abonat molt bé la seva terra poètica.

Hablar de Ángel Ballesteros, lo hice en su día, pero ha llovido mucho desde entonces, y su nueva cosecha supera la primera, os lo puedo asegurar. Adquirido un bagaje más seguro, por eso, ha abierto horizontes y pisa mucho más fuerte de lo que lo hacia. Se balancea con dulzura desde su rama siguiendo bien arelado a lo que quiere transmitir a cada momento. El no escribe por escribir, lo hace para transmitir mensajes arraigados en su corazón de ángel.

y

Julia Olaya, una voz con una sonoridad muy personal, que deja fluir, esa ternura que anida muy a dentro de su alma. La satisfacción de presentarla hoy es porque le gusta volar muy alto, y este es un reto que le honra. Como más alto, más esfuerzo a realizar, es quizás por esto que va construyendo sus alas muy poquito a poco. Ella, es consciente que el vuelo no es fácil porque, si sus alas no están bien tejidas, la caída puede ser fulminante. Y como es una mujer que toca de pies a tierra, siempre tiene sed de este maravilloso arte poético. Su poesía, igual que ella misma ha evolucionado con el tiempo y hoy os daréis cuenta de ello al darnos a conocer su última creación literaria.

Si us he parlat del dos primers poetes que intervindran avui amb unes pinzellades plenes de metàfores, ara, m’endinso en un altre espai per presentar-vos a la tercera persona que  sigui una realitat  això de ” Tres veus tres estils”.

y

Si us he parlat d’estils diversos, em falta entrar en la llista en Josep López Benedet un altre estil que el defineixo com molt propi. L’hi agrada escriure poesia i té una bona collita que ha arreplegat al llarg del temps, mes, últimament utilitza metàfores per camuflar o per fer pensar al lector sobre tot el que a ell el sacseja en aquest temps de volcans i glacials li fan brollar una poesia nova. Ell que ha baixat a les profunditats del par per pescar paraules de colors com els peixos; o ha esgarrapat la terra amb les mans per plantar-hi plantes perquè facin un bon fruit. Aquesta tarda podreu valorar l’esqueix rebel de les seves noves composicions poètiques.

y

y

2a. Part:  Furgar entre els llibres.

En aquesta segona part volem fer una cosa que no hem fet mai des de que fem aquestes tertúlies poètiques: una visita guiada per l’interior  d’aquesta biblioteca que, cada tercer dimecres de cada mes ens acull amb els braços oberts des de fa cinc temporades.

y

La seva directora, i bona amiga d’aquestes trobades poètiques, la Teresa Pagès, ens ofereix aquesta oportunitat. Una ocasió que no podem deixar passar perquè, qui més qui menys no ens hi hem perdut a l’hora de cercar un llibre que desitges trobar per a llegir-lo. Sort en tenim dels amables bibliotecaris que ben aviat, si els demanem ajuda, en un tres i no res ens troben el llibre que als nostres ulls, jugava  fer-se visible.

Quan una biblioteca és tan gran com aquesta es interessant poder saber en quines lleixes es troben, per exemple: poesia, novel·la, investigació, narració curta, viatges, medicina, novel·la negra, o rosa, segons el gust de cada lector. També on podem llegir diaris, revistes, música i pel·lícules, per citar-ne uns quants, d’aquesta llarguíssima  llista de llibres que tenen la seva casa a la biblioteca perquè tots els santboians puguem visitar-los, i que també, els podem tenir com a ostes a casa nostra per poder-los gaudir amb la pau de la intimitat per assaborir millor cada llibre.

y

La Teresa ens farà conèixer la biblioteca per dins, crec que tots l’hi agrairem, ja que ens ofereix molts serveix, que per no saber-ho restem en una ignorància.

Es veritat que estem en temps de crisis, però, això, no vol dir que no puguem llegir. Així que no teniu excuses amics meus, ja que a la casa dels llibres, la nostra biblioteca, ens espera centenars de llibres, i segur que hi t’hi espera aquell que tens tantes ganes de llegir.

y

La biblioteca és un caliu de cultura i d’activitats culturals. Segur que aquesta tarda ho descobrirem, i també, després d’aquesta visita guiada per la Teresa Pagès tots l’hi agrairem la seva iniciativa.

y

Gràcies, Teresa!

y

y

Treball realitzat per Carme Raichs

Tertúlies poètiques: l’enigma de la poesia

Dimecres, 17 de juny de 2009 a les 18:00h
BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)L’ENIGMA DE LA POESIA

El seu capteniment és un misteri per a tot bon amant d’aquest bell art; ple de sentiments, de missatges, de metàfores i de paraules no escrites, però, si dites. Es aquí on s’amaga l’enigma de la poesia?

No volem entrar en el període de vacances d’estiu, sense haver esbrinat o bé entrat a dins de l’aura de l’enigma de la poesia.

Aquesta tarda tenim ganes de que el debat de la tertúlia poètica ens en camini per aquest camí; on cada un de nosaltres tenim la nostra personal idea de on rau aquest enigma.

El conèixer l’opinió de cada tertúlia, ens millorarà la visió del nostre prisma. Si el podem eixamplar amb la mirada i en coneixements, molt millor, no us sembla.

Tots tenim la nostra raó, però recordem que no és l’única i, totes, són tan bones com la pròpia perquè és el seu pensament, el seu raonament sobre aquest tema.

Fer poesia requereix un espai, un temps, una harmonia, unes paraules, i un respecte pel que anem a fer.

Doncs bé, compartir una tertúlia, és posar-nos a la pell d’una poesia: tenim l’espai, el moment, les paraules que volem expressar, per compartir-les amb una bona harmonia, perquè es rebin amb respecte.

Si us en adoneu cada cosa a fer al llarg de les vint-i-quatre hores del dia, els que som aprenents de poetes, les tindríem de fer amb aquests passos.

Quina meravella! ara sembla una utopia, però recordeu que voler és poder. I, la poesia, és la millor arma per lluitar en el camp de la nostra pròpia emotivitat.

Si trobem la pau de l’interior, la podrem transmetre. Si és el contrari, només seran versos ben o mal confeccionats que ens faran veure moltes coses però… transmetrà l’autèntic sentiment o missatge, perquè, el lector rebi tota la força i la intencionalitat que hi ha posat el poeta. Quin enigma oi?

A vegades la poesia de contingut profund ens podem trobar que hi ha alguns versos que no s’acaben d’entendre pel lector, que es pensa, que un llibre de poesia s’ha de llegir una pàgina darrera l’altra.

A voltes no és aquesta la intenció de la persona que escriu poesia. Quantes vegades voldria fer una autèntica comunió entre escriptor i lector. No sempre s’aconsegueix.

Has d’estar molt bregat, no a llegir poesia, més aviat a voler endinsar-te en aquest univers tan immens que ens ofereix el poeta a través del seu mar poètic, on ell hi posa la barca; els rems els ha de posar els lectors.

Després de la tertúlia debat: “L’enigma de la poesia”, us proposo, diguem… un joc? Sí sobre el llibre “Atura’t, que molts de vosaltres, em consta, que heu llegit.

Estic segura que teniu més d’una pregunta, més d’un interrogant, que us agradaria que obrís la autora. Avui en teniu la oportunitat ja que es troba entremig de tots vosaltres.

Espero que sigueu agosarats i sabreu aprofitar aquesta oportunitat que teniu de que us obri tots els interrogants que heu trobat en la seva poesia.

Avui és el dia. No el desaprofiteu tertulians, que és l’ultima tertúlia.
No sacaven les tertúlies poètiques, no! ara hem de gaudir tots del període de l’estiu: les vacances.

A l’octubre tornarem a emprendre aquestes trobades i, us asseguro, que tenim molts bons poetes que ens han confirmat la seva presència.

No us vull avançar res més. Només que us esperen unes tertúlies farcides de molt bona poesia.

Carme Raichs