Tertúlies poètiques: l’enigma de la poesia
Juny 1, 2009
Dimecres, 17 de juny de 2009 a les 18:00h
BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)L’ENIGMA DE LA POESIA
El seu capteniment és un misteri per a tot bon amant d’aquest bell art; ple de sentiments, de missatges, de metàfores i de paraules no escrites, però, si dites. Es aquí on s’amaga l’enigma de la poesia?
No volem entrar en el període de vacances d’estiu, sense haver esbrinat o bé entrat a dins de l’aura de l’enigma de la poesia.
Aquesta tarda tenim ganes de que el debat de la tertúlia poètica ens en camini per aquest camí; on cada un de nosaltres tenim la nostra personal idea de on rau aquest enigma.
El conèixer l’opinió de cada tertúlia, ens millorarà la visió del nostre prisma. Si el podem eixamplar amb la mirada i en coneixements, molt millor, no us sembla.
Tots tenim la nostra raó, però recordem que no és l’única i, totes, són tan bones com la pròpia perquè és el seu pensament, el seu raonament sobre aquest tema.
Fer poesia requereix un espai, un temps, una harmonia, unes paraules, i un respecte pel que anem a fer.
Doncs bé, compartir una tertúlia, és posar-nos a la pell d’una poesia: tenim l’espai, el moment, les paraules que volem expressar, per compartir-les amb una bona harmonia, perquè es rebin amb respecte.
Si us en adoneu cada cosa a fer al llarg de les vint-i-quatre hores del dia, els que som aprenents de poetes, les tindríem de fer amb aquests passos.
Quina meravella! ara sembla una utopia, però recordeu que voler és poder. I, la poesia, és la millor arma per lluitar en el camp de la nostra pròpia emotivitat.
Si trobem la pau de l’interior, la podrem transmetre. Si és el contrari, només seran versos ben o mal confeccionats que ens faran veure moltes coses però… transmetrà l’autèntic sentiment o missatge, perquè, el lector rebi tota la força i la intencionalitat que hi ha posat el poeta. Quin enigma oi?
A vegades la poesia de contingut profund ens podem trobar que hi ha alguns versos que no s’acaben d’entendre pel lector, que es pensa, que un llibre de poesia s’ha de llegir una pàgina darrera l’altra.
A voltes no és aquesta la intenció de la persona que escriu poesia. Quantes vegades voldria fer una autèntica comunió entre escriptor i lector. No sempre s’aconsegueix.
Has d’estar molt bregat, no a llegir poesia, més aviat a voler endinsar-te en aquest univers tan immens que ens ofereix el poeta a través del seu mar poètic, on ell hi posa la barca; els rems els ha de posar els lectors.
Després de la tertúlia debat: “L’enigma de la poesia”, us proposo, diguem… un joc? Sí sobre el llibre “Atura’t, que molts de vosaltres, em consta, que heu llegit.
Estic segura que teniu més d’una pregunta, més d’un interrogant, que us agradaria que obrís la autora. Avui en teniu la oportunitat ja que es troba entremig de tots vosaltres.
Espero que sigueu agosarats i sabreu aprofitar aquesta oportunitat que teniu de que us obri tots els interrogants que heu trobat en la seva poesia.
Avui és el dia. No el desaprofiteu tertulians, que és l’ultima tertúlia.
No sacaven les tertúlies poètiques, no! ara hem de gaudir tots del període de l’estiu: les vacances.
A l’octubre tornarem a emprendre aquestes trobades i, us asseguro, que tenim molts bons poetes que ens han confirmat la seva presència.
No us vull avançar res més. Només que us esperen unes tertúlies farcides de molt bona poesia.
Carme Raichs
Presentació del llibre ATURA’T de la Carme Raichs
Març 31, 2009
Dimecres dia 22 d’abril de 2009 a les 19:30 hores a Cal Ninyo,
C/ Major,13 de Sant Boi.
Intervindran, a més de l’autora, la Montserrat Mirabent (Regidora de Cultura), l’Enric Garcia (Regidor de Barri Centre), la Josefina Peraire (prologista i poeta) i en Ramon guitó i Pons(editor).
TERTÚLIES POÈTIQUES
Març 11, 2009
Dimecres, 18 de març de 2009 a les 18:00h
BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)
BLAS DE OTERO
Hoy entramos el mundo y en el recuerdo de este extraordinario poeta bilbaíno. Es bueno recordar a los poetas que nos han precedido. Cada poeta deja en sus escritos, sus más íntimos sentimientos. Tales como: internos, colectivos, de rebeldía, de ideología, de miedos, de insatisfacción. ¿Que poeta es el que no se desnuda en sus poemas? Creo que la personalidad i la poesía de BLAS DE OTERO, no podíamos dejarla pasar de largo en la tertulia poética, de cada tercer miércoles de mes, por que no nos va a dejar indiferentes.
A través de sus poemas podemos ver, o adivinar una vida atormentada y solitaria. Un poeta que tuvo que huir por sus idealismos. BLAS DE OTERO siempre tuvo muy buena critica de los eruditas, pero a el esto no le importaba, ni la fluida obra publicada. Echaba de menos el calor de la gente en sus recitales, por la poca afluencia que tenia en ellos.
Un hombre, un poeta enamorada de su Bilbao, que murió en Madrid.
Como me gustaría que los tertulianos se interesasen por la obra de este poeta. Buscad en la biblioteca, en Internet, la vida y la poesía de esta gran poeta que a penas unas pocas personas llenaban el aforo de sus recitales; y que sin embargo, en el homenaje que se le hizo en Madrid por su muerte, no cabía ni un alfiler, en la plaza de toros en que se hizo.
No pudo ver este gran acontecimiento, ni recibir, no el calor, sino el fuego del llanto de sus lectores en este día. ¿O quizás si que lo vio?
Al final de este trabajo os pondré un relato-cuento que escribir poniéndome en su piel o en su polvo, des de este lugar donde quizás se encuentre. Lo he escrito con dos voces. Una de serenidad, la otra fuerte, ardiente. La primera es des del lugar donde se “encuentra”. La segunda es su propia voz, ya que intercalo ficción con la realidad de sus versos.
Pero primero dejadme que os ponga unos versos, por si hay alguna persona que le sea difícil acceder a sus versos. Pensad que querer es poder. I tenéis todo un mes para buscar la biografía y la obra del poeta que hoy, en alma y palabra, estará presente en nuestra tertulia.
Feu clic al següent enllaç per llegir alguns poemes de Blas de Otero.
Carme Raichs.
Entrevista a la Carme Raichs a Ràdio Sant Boi
Febrer 8, 2009
Us deixem l’enllaç a una entrevista que es va fer fa uns dies a la Carme a propòsit de la presentació del seu llibre infantil “El gripau Pau i…”.
http://en-companyia.blogspot.com/2009/02/carme-raichs_02.html
Feu clic a l’enllaç…
TERTÚLIES POÈTIQUES amb Joan Rodó
Febrer 5, 2009
Biblioteca: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)
Dimecres 18 de febrer de 2009, a les 18:00h
JOAN RODÓ
Ens presentarà el seu projecte fet realitat, i el perquè del seu somni i la seva generositat.
Pinzellades i mots; pintura i poesia per teixir cor i art
El pintor Joan Rodó, fa un recorregut, sense cap presa, des de dalt d’aquest tramvia barceloní, que ens mostra des de la portada de la seva petita gran obra. Un recorregut que ens convida ha fer avui, des de d’aquesta biblioteca curulla de saber. Amb aquesta obra, el convidat, va sorprendre, gratament, aquest Nadal passat, a totes les persones que estima.
En Joan Rodó ha estat i és un infatigable viatger per ciutats de diferents països; on hi ha passejat amb les pinzellades de les tonalitats dels seus quadres plens de la força d’aquesta energia que desprenen les teles de la seva veterania, i que a ningú no deixa indiferent.
A Sant Boi ha volgut viatjar per quedar-se(d’això ja fa uns quants anys). Cosa que tots l’hi agraïm. Ell comparteix amb tots nosaltres el seu ferm mestratge de pintor consagrat. Hi ho fa amb la arrogància de tot artista, alhora que baixa del pedestal, per transmetre el seu art entre escolars, adolescents i gent gran.
És un enamorat de les tertúlies, i sobre tot, de les polèmiques. Amb elles sempre ansen guspires, amb l’afany de que la gent desperti de la seva quotidianitat. Com tot artista, a vegades sí, però a vegades no sempre arriba el seu missatge.
Tornen al tema que ens ha dut, el convidat d’aquesta tarda. Ens vol ensenyar l’art de Barcelona a través del seu propi art: La pintura. Però crec que avui descobrirem alguna cosa més d’aquest artista polifacètic.
Aquesta obra és una fusió de pintura i poesia. Tot i que Joan Rodó escriu poesia. Ha volgut que fos un altra ploma la que traces les paraules per descriure els seus sentiments fets mots; en aquesta bella fusió de: pintura i poesia.
En Joan ens contarà com va tenir la idea de fer aquesta fusió. També si va se una cosa pensada i feta, o bé elaborada a través de dies, mesos o anys.
Com pare i creador de la seva obra, ens contarà si fa les coses per rampells, o bé les deixa madurar a la cambra del subconscient.
Tot i que molts de nosaltres coneixem a la persona convidada d’aquesta tarda. Avui la volem sentir més propera a nosaltres, per això furgarem una mica més, per saber del seu altruisme. No sols a través d’aquesta obra d’avui, sinó en moltes altres coses, que aquest artista és deixa la pell, i els calerons, per amor a l’art i a l’amistat.
Potser us esteu preguntant: si això és una tertúlia poètica, que hi pinta un pintor aquí?
Ens agrada que aquestes vetllades siguin variades, i que sobre tot, aportin coses noves per conèixer i compartir-ho junts. Avui en Joan Rodó ens porta dues rames de l’art fusionades. Pintura i poesia. És que el poeta no és un pintor quan pinta les poesies amb els pinzells dels mots? És que un pintor no fa una poesia quan impregna una tela amb els colors del seu cor?
Us adoneu com tot té una agradable harmonia? Doncs amb aquesta harmonia donarem pas a Joan Rodó, perquè a través de les nostres preguntes, vagi obrin aquest cofre, valuós del recorregut, de l’obra que ens presenta avui.
Carme Raichs
Joan Margarit, 50 anys de poesia
Gener 24, 2009
Feu clic al següent enllaç per veure el video:
Presentació del llibre “El gripau Pau i…”
Desembre 22, 2008
El proper divendres dia 30 de gener de 2009 es farà la presentació del llibre de contes “El gripau Pau i…” de Carme Raichs a la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer al carrer al C/ Baldiri Aleu, 6-8 de Sant Boi de Llobregat.
Recital Nadal 2008
Desembre 2, 2008
US CONVIDEM. US HI ESPEREM!
AL RECITAL POÈTIC NADALENC
AMB LA PARTICIPACIÓ
DELS ALUMNES
DEL TALLER DE POESIA
DE LA GENT GRAN
AMB MOLTES SORPRESES!
TINDRÀ LLOC
EL DIA 16 DE DESEMBRE
A LES 18:00H
A CAL NINYO
Tertúlies poètiques: Joan Margarit
Desembre 2, 2008
Biblioteca: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)
Dimecres 21 de gener de 2009, a les 18:00h
JOAN MARGARIT
50 anys de poesia – Trobada amb l’autor
AIGUAFORT
Bales de gebre metrallen els vidres,
les ràfegues arrasen les voreres.
I tu i jo som aquí, on el mal temps
resumeix els obstacles que a vegades
ens han dut a la vora de l’abisme.
Ulls lluents pels errors i mans cremades
per haver-se salvat prement el ferro
gelat de la barana de l’infern.
Que l’atzar continuï disparant
sense raó, com sempre, contra els vidres.
Res no té seny fora del nostre amor.
AGUAFUERTE
Balas de escarcha ametrallan los cristales,
las ráfagas arrasan las aceras.
Tu y yo estamos aquí, dónde el mal tiempo
resume los obstáculos que a veces
nos han llevado al borde del abismo.
Ojos brillantes por tantos errores,
manos quemadas por salvarse asidas
a la helada baranda del infierno.
Que el azar continúe disparando
sin razón, como siempre, a los cristales.
Fuera de nuestro amor ya no hay cordura.
Presentar, a la tertúlia d’avui, al poeta convidat, Joan Margarit. M’omple de satisfacció i de nerviosisme.
Satisfacció, perquè per a mi, des de fa molts anys, en la intimitat de la llard, heu es esdevingut: un mestre i un amic, a través dels vostres llibres. Nerviosisme, perquè em sento com una nena petita amb sabates noves. Els que hem coneixeu, sabeu que m’agrada beure d’aquest riu poètic que em calma la set, i alhora mi puc emmirallar, perquè m’alimenta l’ànima, mentre em va donant un bagatge en el meravellós i estimat Art de la bona poesia. Joan Margarit, us vull donar les gràcies, de tot cor, per estar amb tots nosaltres aquesta tarda. És molt probable que hem deixa moltes paraules de les que us voldria dir. Mes crec que vos, ja rebreu aquests mots, callats, que s’han quedat a la cambra de l’emoció.
Joan Margarit ha recorregut un camí de 50 anys de poesia. No ha perdut el temps. Tot el contrari, el nostre convidat, és un poeta treballador i artesà en l’art de la poesia. Els llibres publicats, al llarg d’aquest temps, són la mostra de tot el que us dic.
Llibres publicats de Joan Margarit:
L’ombra de l’altre mar -1980
Vell malentès – Premi de la crítica, 1981
Raquel / La forca melangia de Robinson Crusoe -1982
El pasat i la joia -1983
Cants d’Hekotònim de Tifundis – Premi Miquel de Palol – 1981i Premi serra d’or 1982
L’illa del tresor – Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona 1985
Mar d’hivern – Premi Carles Riba 1986
L’ordre del temps(obra completa 1980-1984, editada 1985
Llum de pluja – 1986
Cantada de Sant Just- 1986
La dama del navegant – Premi Serra d’Or 1987
Poema per un fris- 1987
Edat roja-1991
Els motius del llop – 1993
Aiguaforts -1995
Estació de frança- 1999
Joana – 2002, reeditada al 2008 incorporant CD
Ells primers freds. poesia 1975-1995 editada al 2001i Premi Cadaqués 2004 a l’obra completa.
Càlcul d’estructures -2005
Casa de Misericòrdia -2007, Premi Nacional de poesia 2008
Misteriosament feliç -2008
I això no és tot. Ha estat traduït al castellà (versions bilingues) . A l’anglès, a l’hebreu i al rus.
Han musicat poemes d’en Joan Margarit: Pere Rovira- Perico Sambeat- Xavier Monge- David Mengual- Gerard Quintana- Araceli Aiguaviva i Miquel Poveda.
No cregueu que m’he excedit. He volgut donar-vos a conèixer L’extensa obra que té escrita Joan Margarit. Un poeta que té corda per molts anys encara. De nou gràcies, per aquest valuós patrimoni que tots tenim al nostre abast. Podem veure que teniu una gruixuda obra vostra. Donareu feina als historiadors. Tot i que us confessaré una dèria meva. M’agrada cercar la biografia del poeta, a traves dels seus versos. Ells, si que són fidels al autèntic perfil del poeta, si et cabusses en cada d’un dels, i nedes amb els seus sentiments transformats en paraules. Estic segura que aquesta tarda, quedarà gravada per sempre, a dins dels nostre bagatge amb lletres d’or el nom de: Joan Margarit.
Carme Raichs
21/01/2009
