¿PESAN LOS AÑOS? – PESEN ELS ANYS?

 

Por: María Lancho Moreno

Quiero deciros que yo soy una persona mayor. Lo sé porque acabo de cumplir sesenta y cinco años y ese es requisito imprescindible para pasar a ser de la tercera  edad.

¡Qué bien, Cuanto me gusta presumir de años!, sobre todo porque me siento igual que antes de cumplirlos, o mejor si cabe. Es un lujo poder contarlo, por eso os pregunto, ¿los años pesan?
Yo creo que no. Los años son el más preciado valuarte que podemos ostentar.

Tenemos: los que alcanzamos la madurez un tesoro de valor incalculable. Los años son como los libros, por malos que sean siempre enseñan  algo y el cúmulo de ese aprendizaje acaba por darnos multitud de conocimientos, que en ningún caso hay que menospreciar.

Conseguir una buena salud física y mental depende  de nosotros. El ejercicio, el comer de forma adecuada e incluso el pensar siempre en positivo, nos  ayudará a superar cual quier escollo: ante esta vorágine social que tiende a usar y tirar.

Nosotros queremos seguir siendo parte integral de la misma y los únicos requisitos que reclamamos son ser tratados de igual a igual. Seguimos teniendo ganas de aprender, de enseñar, de dar y recibir. Por tanto aún somos útiles. Tenemos intacta la capacidad de amar y nos gusta sentirnos amados, queremos recibir besos, abrazos y el calor de la vida.

Para que no desvíen la mirada de nosotros, debemos transmitir energía y felicidad. Si, ya sé,  tenemos algunas arrugas, pero sólo son las huellas del camino recorrido, un largo y fructuoso tiempo vivido, pero con una meta aún lejana. Por tanto demostremos la madurez que hemos tenido la suerte de adquirir a lo largo de los años.

===============================================

Sóc una persona gran. Ho sé perquè tot just he complert seixanta  cinc anys i això és un requisit previ per a convertir-se en una persona de la tercera edat.

Què bé, com m’agrada presumir d’anys!, sobre tot perquè  em sento com abans de complint-los, o millor, si és possible. És un luxe poder explicar-ho, per tant us pregunto: els anys pesen? Jo crec que no. Els anys són el més  preuat estendard que podem lluir.

Tenim -els que arribem a la maduresa- un tresor d’inestimable valor. Els anys són com els llibres, per dolents que siguin,  sempre ensenyen alguna cosa, i en el bagatge d’aquet aprenentatge finalitza sempre per donar-nos una gran quantitat de coneixement, que en cap cas s’ha de menysprear.

Aconseguir una bona salut física i mental depèn de nosaltres, l’exercici, menjar bé i fins i tot pensar sempre en positiu, ens ajudarà a superar qualsevol obstacle.

Nosaltres, la gent gran, volem seguir sent part integral de la societat i els únics requisits que reclamem són: ser tractats de igual a igual. Ens agrada aprendre, ensenyar, donar i rebre. Per tant estem sent persones útils.

Tenim la capacitat d’estimar cada dia més i ens agrada sentir-nos estimats; reben petons, abraçades junt amb la calidesa de la vida. Així que no desvien la mirada de nosaltres, hem de transmetre energia i  felicitat.

Sí, ja ho sé, tenim algunes arrugues però, són només signes del camí llarg i fructífer de tot un temps aprofitat al màxim; amb un objectiu final encara llunyà. Per tan, demostrem la maduresa que hem tingut la sort d’adquirir -tot pujant l’escala dels anys- la saviesa que ens dóna el fer-nos grans.