Comiat poètic a Maria Comas Lladó

COMIAT POÈTIC A MARIA COMAS LLADÓ

(05.08.1923 – 04.10.2009)

Solcant la mar de matinada

quan brilla encara algun estel,

em dóna pau l’aigua tan blava

i m’abandono cara al cel.

Maria Comas Lladó

y

Benvolguda Maria, des del Taller de Poesia no et diem adéu, sinó a reveure en unes altres latituds. Aquí ens manca la teva companyia, mes ens has deixat tan viu bagatge que has enriquit els nostres cors. Tot i que avui, aquestes poesies per a tu, surten un xic tristes; ens empassem les llàgrimes per veure sortir el sol i, tot observant-lo, segur, si guaitem bé, hi veurem a dos enamorats que especegen per el cel plens de felicitat.

y

Amb amor de tots els teus amics del Taller de Poesia.

y

EL TEU RECORD ÉS LATENT

A Maria Comas Lladó

y
De la campana, el seu dringar

has escoltat.

Era l’hora d’emprendre la volada,

com coloma amatent

has emergit de l’embolcall mundà que et torturava.

Deixes la traça del teu solc

amb flama encesa

damunt la terra.

Els fils de l’univers has traspassat

i la mà que enyoraves t’ha fet guia;

units tots dos

passegeu, plens de goig per un món nou,

camí de pura essència divina.

Mercè Gambús

y

Comiat a Maria Comas

T’ha dit adéu la teva darrera tarda,

els batecs del teu cor han fugit

fins a un mar d’ones tranquil·les,

fins al castell on regnaràs per sempre,

fins a un jaç de sorres daurades,

fins a la finestra

on t’espera el teu amor,

fins a on vulguis estar

pubilla de vida i la poesia.

Allà on la flama de la fe

t’ompli amb la seva pau.

María Lancho Moreno 05/10/ 2009

y

AMIGA: MARIA COMAS

I

Al pas de la tardor veiem

com l’espelma es consumeix

silenciosa, sense fer remor,

igual com les flors

que els seus pètals, amb els dies,

es marceixen i van caient.

Maria, vares replegar

bones virtuts de la font sabia ;

les llavors que vas sembrar

com saben donar el seu fruit.

Ara aquella terra

que bares conrear t’aixopluga.

has aixecat el vol com l’ocell

que sap on va.

II

Maria, recordes

quan una papallona es passejava

pel teu jardí?

Ja ho saps jo, sempre et vaig dir

que eres una dona de la terra.

i ara la terra t’acull

com una flor de tot temps.

Estàs navegant en la barca

de la bona amistat,

junt al el que tu tan volies.

el teu amor de la llar.

III

Quan s’arriba a la tardor

i has estimat com tu ho has fet,

tens una forta enyorança,

una tristó a dins

i els records et colpeixen.

Per nosaltres eres una joia

dins la capseta i, a fora

la dona que es feia estimar.

Sabem que reposes en pau.

El teu rellotge ha parat el temps;

sentim el buit de la teva absència

que ens conhorta al pensar que estàs bé.

Adéu maria, adéu.

Josep López Benedet

y

SUEÑO ETERNO

Anoche tuve un sueño

y no fue pura fantasía,

vi a María Comas Lladó

repartiendo poesías.

Pensé que era una estrella

que brillaba en el cielo.

Era la imagen de María

abrazando a sus compañeros.

Cuando me fui despertando

a un brillaban las estrellas

que iluminavam Sant Boi;

era Maria una de ellas!

Este sueño que he tenido

nunca se me olvidará,

que en octubre llegó al cielo

de Sant Boi de Llobregat.

María Florido – 04-10-2009

y

Para María

Elegante y glamorosa

como una gran señora,

como se muere la rosa

se marchó una voz cantora.

Una poeta que amueblo

la pubilla del taller

de poesía y del pueblo

mujer que se hacía querer.

Con el dolor más sincero

voy escribiendo este verso

mirando ese cielo quiero

abrazarme a su universo.

¡María cuanta alegría

por haberte conocido!

Dejaste sabiduría

en tu largo recorrido.

Julia

Y

SIEMPRE CON NOSOTROS

A la memoria de María Comas Lladó

Compañera y amiga, entre nosotros

tu recuerdo palpita todavía.

Conjugabas vivencia y fantasía

con la fuerza de un don maravilloso.

Tu inspiración dibujaba la vida,

las estrellas, el campo y los amores,

en tus manos se recrearon flores

y, entre ellas, quedó la poesía.

Gracias, por el legado de tus obras,

Con ellas, te podremos recordar…

Guarda, para nosotros, un lugar

en ese paraíso donde moras.

Candelas Ballesteros

Y

ADIÓS PARA MARÍA

Vacía queda tu silla

pero la llena el recuerdo

de toda la camarilla.

hemos llegado a un acuerdo…

Tu siempre tan sonriente,

con tu compañía grata,

dejas triste nuestro ambiente

y una pena que nos ata…

Pensando que en tu morada

recitarás poesía,

te encontrarás estimada

y apreciada día a día.

Al transmitirte un adiós,

con un sentimiento grande,

vistas blancos atavíos

y seas de agrado al que mande.

Descansa en paz, María.

Ángel Ballesteros

Y

PER A LA MARIA

(la millor tieta que he tingut)

T’estenc la mà perquè la prenguis

i així m’ajudis a ascendir

que allà on tu reposis

hi trobaré el meu destí.

Maria Comas

Això vas dir fa un any en un poema,

era un crit ple d’enyor per l’estimat

que et va deixar un gran buit dintre de l’ànima .

El cos era captiu en el abisme,

mentre el teu cor volava a l’ infinit,

perquè l’amor que els dos us professàveu

fou foc encès que encara té caliu.

Avui alliberada de cadenes

amb un esclat de joia extens la mà,

ell l’agafa’t sense dubtar-ho,

perquè per fi, els dos,sou un de sol.

T’has embolcallat dintre els seus braços

amb vel de núvia

xopa d’emoció.

Ja no hi ha pressa,

ni cal l’espera.

Ha creuat el portal, el vostre amor!.

Montserrat Comas Torrents

Sant Boi de Llobregat 5 d’octubre 2009.

Y

A MARIA

Resurgirán tus poemas en mi mente

con bonitos paisajes que escribías,

con todos los colores del arco iris

con paleta de pintor de sueños,

poeta de versos que llegan al alma

que cruzan los espacios que deslumbran

a la gente de esta orbe que dejaste.

Compartirás tus versos llenos de luz

i realidades de amplios horizontes

que recorren auroras valientes

con poesías apretadas y sonrientes,

que declaman por todo el Baix Llobregat

los rapsodas con toda su libertad.

Tu estarás siempre en mi pensamiento

te llevaré siempre a flor de labios

y en un rincón de mi corazón tendrás

un lugar eterno, tu, compañera

de tertulias y amiga sanboyana.

Johan Odor

Corbera -2009

Y

HAIKUS DES DEL COR

(Quin vuit ens has deixat Maria)

On ets pubilla

que els teus amics t’enyoren

i els mots et cerquen?

…

Ales de porpra

t’han marcat la sendera

per nova estada.

…

Ara dibuixes,

amb tinta d’or, poemes

d’amor bellíssims.

…

El vent bressola,

al jardí d’altra esfera,

roses de vida.

…

Estels poètics

envia’ns, tu, Maria

per l’enyorança.

Carme Raichs

Y

ESTIMADA MARIA

He tingut un mal son, de matinada. He perdut una clau, una clau mestra. En despertar, m’he adonat, amb angoixa, que no era tan sols un malson. He perdut la clau de la teva amistat sincera, oberta, amigable. Com diu la cançó “Trobarem a faltar el teu somriure”. en aquesta vall que has deixat, les nostres reunions de dijous no seran les mateixes sense tu, estimada Maria.

L’únic consol que em queda és pensar que t’has retrobat amb molta gent que havien marxat abans que tu i, que el sofriment que t’ha acompanyat en aquests darrers mesos, haurà servit perquè, en arribar al cel, t’hagin rebut amb una esplèndida corona de diamants, maragdes i robis.

Fins que ens tornem a veure benvolguda Maria.

Carme Olivé

Tertúlies poètiques

TERTÚLIES POÈTIQUES

Dimecres, 18 de novembre de 2009 a les18:00 h

BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE EL TOMB DE LES BATALLES

de MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ

y

y

y

y

y

y

y

Y

TOT ERA CAMP

“Tot era camp”, va dir-me,

i, amb els ulls,

bevia amplitud, goludament,

mentre el seu braç, cansat,

insinuava un gest vers l’horitzó.

“Tot era camp”, em repetia,

“i avui no queda lloc per aixecar-hi res.”

Tot era camp, també, dies enllà,

el temps de les espigues,

i com costa, avui, trobar un espai

per construir-hi un somni.

y

Tinc una grata satisfacció de poder-vos presentar, aquesta tarda en la tertúlia literària de la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi, a un gran poeta: Miquel-Lluís Muntané.

Un excel·lent poeta que no us deixarà indiferents. Un bon amic, ell, sempre té un sí, quan es tracta de fomentar la cultura. Per tot això i més: moltes gràcies Miquel-Lluís.

Pensareu que és molt jove quan llegiu tot el recorregut que ha fet. He tingut el plaer de haver-lo conegut en els seus inicis, llavors, vaig pensar: en sentirem a parlar d’aquest noi.

Per experiència pròpia us puc dir que és una gran persona. Des del seu primer llibre de poesia “L’esperança del jonç” de l’any 1980, l’he anat seguint amb una forta admiració per la seva facilitat per endinsar-se en tots els camps tan bé.

Miquel-Lluís Muntané és un gran treballador en vers la nostra llengua, en vers la nostra cultura. Segurament que n’hi ha molts, mes jo, amb tant d’amor, rigor i respecte com ho fa ell, pocs. Ell ho fa amb tanta entrega que m’atreveixo a dir que és autèntica vocació de lletraferit.

No us puc amagar la gaubança que sento aquesta tarda. Tinc al meu costat un autèntic robí que brilla amb llum pròpia. Deixeu-me compartir el goig, abans de que ell ens presenti el seu darrer llibre de poesia “El tomb de les batalles”, si el goig, de que us el presenti a través de la seva biografia, el seu pòrtic, la seva obra, els premis i també els comentaris que l’hi han fet sobre la seva obra literària.

M’agradaria que els tertulians participessin en llegir els apartats que venen tot seguit del nostre convidat.

*****************************

Biografia

Miquel-Lluís Muntané i Sicart neix a Barcelona l’any 1956. La seva formació va ser gairebé tan àmplia i diversa com les activitats a les quals s’ha dedicat: professor d’ensenyament secundari, musicòleg, sociòleg, locutor de ràdio, publicitari, periodista… Però tots aquests camins no l’han apartat de la seva vocació literària, sinó que l’hi han anat conduint, cada cop d’una manera més precisa.

Pòrtic

Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956) ha treballat a l’ensenyament —com a professor de llengua i literatura catalana—, en el món de la publicitat i també en l’àmbit editorial. Durant sis anys, col·labora amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en qualitat de documentalista. Vinculat de ben jove a activitats de caràcter associatiu, ha ocupat diversos càrrecs directius, ha fet conferències sobre temes relacionats amb l’associacionisme i ha intervingut en congressos i seminaris al voltant d’aquests temes. També col·labora a diferents mitjans de comunicació, escrits i audiovisuals. Ha realitzat algunes traduccions del francès i és autor d’obres de narrativa, poesia, assaig i teatre.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

El 1980, amb un grup de joves companys, funda la revista Saba Poètica, de la qual fou editor i director al llarg dels dotze anys que la publicació va existir. Col·labora, des de fa anys, als mitjans de comunicació, entre els quals, Cultura, Catalònia, Avui, El 9 Nou, El Temps, Revista de Catalunya, Serra d’Or i Caràcters, i les emissores Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, Catalunya Cultura i Onda Rambla.

Intel·lectual polifacètic, sovint s’ha declarat un “corredor de fons”, més partidari de l’elaboració d’una obra consistent que no pas de la recerca de l’èxit immediat. S’estima especialment la poesia de Màrius Torres, els contes de Txèkhov, el jazz, la música barroca, la pintura de Joan Ponç i el cinema de Visconti.

Un dels aspectes més significatius de la seva personalitat és la participació en el món de l’associacionisme cultural. Muntané ha estat president de la Federació Catalana d’Associacions UNESCO, i en l’actualitat ho és de l’Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana. Així mateix, és vicepresident de la Penya Literària Joan Santamaria, patró de la Fundació Miquel Arimany i membre del Consell de la Cultura de Barcelona.

En col·laboració amb Júlia Ferrer, ha realitzat diverses traduccions del francès, entre les quals destaquen Tots els matins del món, de Pascal Quignard o Les nits salvatges, de Cyril Collard. Entre 1988 i 1992 va ser traductor de l’edició catalana de la revista El Correu de la UNESCO.

Obra

Poesia

 L’esperança del jonc. Barcelona: Rondes, 1980.

 Llegat de coratge. Barcelona: Edicions del Mall (dins Fulls Impermeables I), 1983.

 A influx del perigeu. Barcelona: Dalmau, 1985.

 L’altra distància. Lleida: Pagès, 1994.

 El foc i la frontera. El Prat de Llobregat: Rúbrica, 1997.

 Migdia a l’obrador. Lleida: Pagès, 2003.

 El tomb de les batalles. Sabadell: Papers de Versàlia, 2009.

Novel·la

 Millor actriu secundària. Barcelona: Edi-Liber, 1997.

 La fi dels dies llargs. Barcelona: La Busca, 2005.

Narrativa breu

 Crònica d’hores petites. Barcelona: Dalmau, 1981.

 Madrigal. Barcelona: La Busca, 2001.

Teatre

 De portes endins. Barcelona: Millà, 1987.

 La penúltima illa. Barcelona: Millà, 1992.

Crítica literària o assaig

 L’espai de la paraula. Barcelona: Dalmau, 1989.

 Actituds individuals per la pau. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 1991.

 UNESCO: Història d’un somni. El Prat de Llobregat: Rúbrica, 2000.

 Cultura i Societat a la Barcelona del segle XVII. Barcelona: Rafael Dalmau editor, Col. Episodis de la història, núm. 349, 2007.

 Encetar la poma. Escrits sobre cultura. Maçaners: Abadia Editors, 2008. Premis

Premis

 Englantina als Jocs Florals Juvenils d’Andorra (1974): Ni tu ni jo.

 Premi Atlàntida de Poesia (1979): Astorat vianant

 Mossèn Ramon Muntanyola de Poesia l’Espluga de Francolí (1979): Omalu.

 Jocs Florals de la Ginesta d’Or de Perpinyà (1980): Notícia d’un temps nou.

* Premi Climent Mur d’acció cívica, Santa Coloma de Gramenet (2007).

Comentaris d’obra

“En l’obra de Muntané [...] l’amor, el temps, la terra, la quotidianitat assoleixen sempre una dimensió comuna, pública, solidària, oberta enfora i unida sempre per la voluntat de treballar un projecte comú. Es tracta d’una dimensió, d’un alè, d’una convicció íntima que traspassa totes les vivències, totes les paraules.”

(Xavier Bordanova: El Noticiero Universal, 6 de juliol de 1985)

* * *

“Miquel-Lluís Muntané no és mai superficial, ni retòric, ni ampul·lós…”

(Joaquim Ventalló: La Vanguardia, 8 d’abril de 1986)

* * *

“Muntané cisella la llengua amb l’elegància de l’orfebre.”

(Joan Carreras: Presència, 23 de novembre de 1986)

* * *

“Miquel-Lluís Muntané escriu amb la contundència de la raó i la delicadesa del poeta…”

(Joan Josep Isern: Avui, 6 de gener de 1990)

* * *

“Cal deixar fora de tot dubte el talent literari i dramàtic de Muntané…”

(Anna Maria Vallès: Catalunya Cristiana, 18 de juny de 1992)

* * *

“La penúltima illa combina un intens entramat d’emocions amb una estructura escènica hàbil i un llenguatge impecable que en fan una peça d’innegable interès per als bons afeccionats a l’art dramàtic.”

(Laura Serradell: Serra d’Or, novembre de 1994)

* * *

“Muntané, amb aquell grau de tendresa reflexiva que el caracteritza com a poeta…”

(Vicenç Llorca: Avui, 5 de gener de 1995)

* * *

“Muntané és una figura d’una gran dignitat dins el nostre panorama literari, pel rigor i la maduresa que caracteritza la seva producció.”

(Carles Duarte: Avui, 5 de juny de 1997)

* * *

“Miquel-Lluís Muntané no és de cap manera un nouvingut al món de la literatura. Les seves obres de teatre han estat representades amb èxit i la seva poesia és plena de solidesa, amb un discurs ètic i estètic que sorprèn dins la seva generació.”

(Xúlio Ricardo Trigo: El Temps, 9 de febrer de 1998)

* * *

“El fet que el seu autor sigui poeta i dramaturg alhora, dóna a Millor actriu secundària un cert lirisme, que es tradueix en una obra ben escrita i una apreciable sensualitat de les paraules, així com un bon dinamisme expressiu.”

(Sara Muñoz: El Punt, 19 de febrer de 1998)

* * *

“…escenes entranyables construïdes amb un llenguatge acurat que Muntané usa magistralment.”

(Santiago Cucurella: El 9 Nou, 14 de març de 1998)

* * *

“Miquel-Lluís Muntané ha tocat registres diferents dins el món de les lletres i de la dinamització cultural catalana. [...] Amb Millor actriu secundària, féu estrena com a narrador amb una novel·la breu, ben escrita, àgil de lectura…”

(Isidor Cònsul: Serra d’Or, setembre de 1998)

* * *

“…un ventall generós de tècniques i recursos [...] una mirada atenta sobre la capacitat de comunicar-se de les persones, desplegada amb la seguretat implacable d’un llenguatge dúctil i acabats artesans.”

(Andreu Sotorra: Avui, 21 de febrer de 2002)

* * *

“…una veu molt personal, sòbria i fidel a si mateixa, i una elegància narrativa integrada en l’esperit de les històries que explica.”

(Cèlia Sànchez-Mústich: L’Eco de Sitges, 18 de maig de 2002)

* * *

“Poeta de celebració de la vida, poeta amorós i intel·ligent…”

(Txema Martínez Inglés: Caràcters, octubre 2003)

* * *

“Els llibres de Muntané, tant de prosa com de vers, es caracteritzen per
l’estil: l’absència de retòrica embafadora, la pulcritud…”

(Jordi Llavina: El Punt, 25 de maig de 2006)

* * *

“Miquel-Lluís Muntané demostra que té una particular visió del món —i moltes coses a dir—, a part d’un estil efectiu i brillant.”

(Jordi Julià: Dietari de lectures. Lleida: Pagès, 2008)

************************

Ara que ja heu pogut conèixer alguns aspectes d’en Miquel-Lluís Muntané, ha arribat l’hora que ens presenti el seu llibre nou,“El tomb de les batalles”.

Tinc la sort que vaig assistir a la seva presentació en la llibreria ONA a Barcelona. El tinc llegit i rellegit, però amics no us desvetllaré cap vers. Que sigui el propi poeta que us faci arribar aquets poemes directes al cor. Després tindreu l’oportunitat d’adquirir aquesta obra que us signarà l’autor.

Una vegada més et dono les gràcies Miquel-Lluís, per acceptar compartir aquesta tertúlia amb la teva presència. Gràcies amic.

Quan vulguis.

Treball realitzat per Carme Raichs

(Totes les dades biogràfiques són de la web del poeta)