Tertúlies poètiques: l’enigma de la poesia

Dimecres, 17 de juny de 2009 a les 18:00h
BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)L’ENIGMA DE LA POESIA

El seu capteniment és un misteri per a tot bon amant d’aquest bell art; ple de sentiments, de missatges, de metàfores i de paraules no escrites, però, si dites. Es aquí on s’amaga l’enigma de la poesia?

No volem entrar en el període de vacances d’estiu, sense haver esbrinat o bé entrat a dins de l’aura de l’enigma de la poesia.

Aquesta tarda tenim ganes de que el debat de la tertúlia poètica ens en camini per aquest camí; on cada un de nosaltres tenim la nostra personal idea de on rau aquest enigma.

El conèixer l’opinió de cada tertúlia, ens millorarà la visió del nostre prisma. Si el podem eixamplar amb la mirada i en coneixements, molt millor, no us sembla.

Tots tenim la nostra raó, però recordem que no és l’única i, totes, són tan bones com la pròpia perquè és el seu pensament, el seu raonament sobre aquest tema.

Fer poesia requereix un espai, un temps, una harmonia, unes paraules, i un respecte pel que anem a fer.

Doncs bé, compartir una tertúlia, és posar-nos a la pell d’una poesia: tenim l’espai, el moment, les paraules que volem expressar, per compartir-les amb una bona harmonia, perquè es rebin amb respecte.

Si us en adoneu cada cosa a fer al llarg de les vint-i-quatre hores del dia, els que som aprenents de poetes, les tindríem de fer amb aquests passos.

Quina meravella! ara sembla una utopia, però recordeu que voler és poder. I, la poesia, és la millor arma per lluitar en el camp de la nostra pròpia emotivitat.

Si trobem la pau de l’interior, la podrem transmetre. Si és el contrari, només seran versos ben o mal confeccionats que ens faran veure moltes coses però… transmetrà l’autèntic sentiment o missatge, perquè, el lector rebi tota la força i la intencionalitat que hi ha posat el poeta. Quin enigma oi?

A vegades la poesia de contingut profund ens podem trobar que hi ha alguns versos que no s’acaben d’entendre pel lector, que es pensa, que un llibre de poesia s’ha de llegir una pàgina darrera l’altra.

A voltes no és aquesta la intenció de la persona que escriu poesia. Quantes vegades voldria fer una autèntica comunió entre escriptor i lector. No sempre s’aconsegueix.

Has d’estar molt bregat, no a llegir poesia, més aviat a voler endinsar-te en aquest univers tan immens que ens ofereix el poeta a través del seu mar poètic, on ell hi posa la barca; els rems els ha de posar els lectors.

Després de la tertúlia debat: “L’enigma de la poesia”, us proposo, diguem… un joc? Sí sobre el llibre “Atura’t, que molts de vosaltres, em consta, que heu llegit.

Estic segura que teniu més d’una pregunta, més d’un interrogant, que us agradaria que obrís la autora. Avui en teniu la oportunitat ja que es troba entremig de tots vosaltres.

Espero que sigueu agosarats i sabreu aprofitar aquesta oportunitat que teniu de que us obri tots els interrogants que heu trobat en la seva poesia.

Avui és el dia. No el desaprofiteu tertulians, que és l’ultima tertúlia.
No sacaven les tertúlies poètiques, no! ara hem de gaudir tots del període de l’estiu: les vacances.

A l’octubre tornarem a emprendre aquestes trobades i, us asseguro, que tenim molts bons poetes que ens han confirmat la seva presència.

No us vull avançar res més. Només que us esperen unes tertúlies farcides de molt bona poesia.

Carme Raichs