Tertúlies poètiques: les roses dels poetes

Dimecres, 15 d’abril de 2009 a les 18:00h
BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta).

No us heu preguntat mai: com són les roses dels poetes?
Aquest més d’abril és un bon mes per a fer-ho, o millor dit, demanar-los que ens  parlin de les seves preferències.

De sus colores. De sus perfumes. De sus distinciones.¿En realidad tienen rosas preferidas? ¿En que jardín  cultivan sus rosas? ¿Serán ellos mismos  los jardineros?

Com adoben la terra per fer brollar dels seus roses tan boniques roses? Els poetes són una vertadera incògnita. A vegades he pensat que pertanyen a un altre planeta.

Una esfera de privilegio donde sólo ellos, pueden tener accenso a estos jardines donde sólo se llega a través de un tejido laborioso en forma de laberinto-llave de su jardín.

Les roses dels poeta, que floreixen tot l’any en aquest lloc sagrat de privilegi que rega amb agua de metàfores; d’aquest riu que sempre saltironeja amb les fulles-mots.

Que va arrastrando por su cauce hasta llegar al gran océano de la palabra. Donde la musa, coqueta, juega bañando el corazón del poeta, derretido a su encanto.

Llavors el seu subconscient s’entrega als braços del misteri, que transforma tots els seus pètals amb guspires que penetren en el laberint ocult de la seva ment innata.

Que sale de la oscuridad con reflejos coherentes, para tejer como un buen artesano, el arte del sentimiento que se transforma en un mago exponiendo a la luz sus preciadas rosas.

Pintades, cada una d’elles, segons el color de cada sensació o estat d’ànim. Aquests vels invisibles que vesteixen al poeta sense ser-ne conscient més de quatre vegades al llarg del jorn

Una vez más en esta biblioteca donde nos encontramos hemos buscado, en sus estanterías hasta encontrar el libro, que nos ha abierto su corazón para mostrarnos su universo.

A prop de la diada de sant Jordi els tertulians poetes, volem oferir-vos les nostres roses més boniques. Les seves fragàncies ens acompanyaran aquesta tarda perquè entre tots,

queremos construir un libro especial para regalar a cada uno de los tertulianos. Cada palabra, cada frase, cada verso, será el libro que quedará escrito a dentro de cada corazón.

Sempre diuen que els poetes anem unes passes més endavant del temps que ens toca de viure. Això no és fer
volar núvols, ja que avui celebrem la diada de sant Jordi, a vuit dies llum.

Esta tarda no os defraudaremos porque hemos llegado cargados con las rosas que queremos regalaros. Unas rosas que con la magia de la palabra las hemos transformado en versos.

LA MEVA ROSA BLAVA

Quan he sortit al jardí
he buscat entre els roses
la rosa més estimada.
Que bonica que l’he vist!
Ahir sols era donzella,
avui rosa sota el sol
que li fa brillar els seus pètals
amb els rajos de l’amor.
No tinc ganes de collir-la
vull guardar-la al meu roser,
mes ella em somriu joiosa
i em diu: tallem per a ells;
que són amics que tu estimes.
I la meva rosa blava
us de dut per començar
a teixir aquest ram de roses.

Carme Raichs