Els teus amics et diuen adéu Roser
Febrer 15, 2009
Amb motiu de la marxa de la Roser, els seus companys i companyes del taller hem escrit alguns poemes en el seu record. Podeu accedir al document al següent enllaç:
Els teus amics et diuen adéu Roser
Aprofitem també per publicar un poema de la Roser que ens ha fet arribar la seva filla Elena.
Sóc la filla de la Roser. Moltes gràcies a tots. Ella va escriure aquesta poesia per vosaltres:
El pitjor que em podia passar
es deixar de venir,
doncs era la gran alegria
que jo podia tenir.
La Carme és especial,
carinyosa d’allò més
estant jo al costat d’ella
és tot el que he après.
Roser Jané
Entrevista a la Carme Raichs a Ràdio Sant Boi
Febrer 8, 2009
Us deixem l’enllaç a una entrevista que es va fer fa uns dies a la Carme a propòsit de la presentació del seu llibre infantil “El gripau Pau i…”.
http://en-companyia.blogspot.com/2009/02/carme-raichs_02.html
Feu clic a l’enllaç…
TERTÚLIES POÈTIQUES amb Joan Rodó
Febrer 5, 2009
Biblioteca: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)
Dimecres 18 de febrer de 2009, a les 18:00h
JOAN RODÓ
Ens presentarà el seu projecte fet realitat, i el perquè del seu somni i la seva generositat.
Pinzellades i mots; pintura i poesia per teixir cor i art
El pintor Joan Rodó, fa un recorregut, sense cap presa, des de dalt d’aquest tramvia barceloní, que ens mostra des de la portada de la seva petita gran obra. Un recorregut que ens convida ha fer avui, des de d’aquesta biblioteca curulla de saber. Amb aquesta obra, el convidat, va sorprendre, gratament, aquest Nadal passat, a totes les persones que estima.
En Joan Rodó ha estat i és un infatigable viatger per ciutats de diferents països; on hi ha passejat amb les pinzellades de les tonalitats dels seus quadres plens de la força d’aquesta energia que desprenen les teles de la seva veterania, i que a ningú no deixa indiferent.
A Sant Boi ha volgut viatjar per quedar-se(d’això ja fa uns quants anys). Cosa que tots l’hi agraïm. Ell comparteix amb tots nosaltres el seu ferm mestratge de pintor consagrat. Hi ho fa amb la arrogància de tot artista, alhora que baixa del pedestal, per transmetre el seu art entre escolars, adolescents i gent gran.
És un enamorat de les tertúlies, i sobre tot, de les polèmiques. Amb elles sempre ansen guspires, amb l’afany de que la gent desperti de la seva quotidianitat. Com tot artista, a vegades sí, però a vegades no sempre arriba el seu missatge.
Tornen al tema que ens ha dut, el convidat d’aquesta tarda. Ens vol ensenyar l’art de Barcelona a través del seu propi art: La pintura. Però crec que avui descobrirem alguna cosa més d’aquest artista polifacètic.
Aquesta obra és una fusió de pintura i poesia. Tot i que Joan Rodó escriu poesia. Ha volgut que fos un altra ploma la que traces les paraules per descriure els seus sentiments fets mots; en aquesta bella fusió de: pintura i poesia.
En Joan ens contarà com va tenir la idea de fer aquesta fusió. També si va se una cosa pensada i feta, o bé elaborada a través de dies, mesos o anys.
Com pare i creador de la seva obra, ens contarà si fa les coses per rampells, o bé les deixa madurar a la cambra del subconscient.
Tot i que molts de nosaltres coneixem a la persona convidada d’aquesta tarda. Avui la volem sentir més propera a nosaltres, per això furgarem una mica més, per saber del seu altruisme. No sols a través d’aquesta obra d’avui, sinó en moltes altres coses, que aquest artista és deixa la pell, i els calerons, per amor a l’art i a l’amistat.
Potser us esteu preguntant: si això és una tertúlia poètica, que hi pinta un pintor aquí?
Ens agrada que aquestes vetllades siguin variades, i que sobre tot, aportin coses noves per conèixer i compartir-ho junts. Avui en Joan Rodó ens porta dues rames de l’art fusionades. Pintura i poesia. És que el poeta no és un pintor quan pinta les poesies amb els pinzells dels mots? És que un pintor no fa una poesia quan impregna una tela amb els colors del seu cor?
Us adoneu com tot té una agradable harmonia? Doncs amb aquesta harmonia donarem pas a Joan Rodó, perquè a través de les nostres preguntes, vagi obrin aquest cofre, valuós del recorregut, de l’obra que ens presenta avui.
Carme Raichs
