Benvinguts

Hola a tots i totes que heu arribat a aquesta web. Si el que busqueu és una mica de literatura i poesia, aquí en trobareu.

També trobareu informació per si voleu participar en el nostre taller de poesia.

Gràcies pel vostre interès.

Comiat poètic a Maria Comas Lladó

COMIAT POÈTIC A MARIA COMAS LLADÓ

(05.08.1923 – 04.10.2009)

Solcant la mar de matinada

quan brilla encara algun estel,

em dóna pau l’aigua tan blava

i m’abandono cara al cel.

Maria Comas Lladó

y

Benvolguda Maria, des del Taller de Poesia no et diem adéu, sinó a reveure en unes altres latituds. Aquí ens manca la teva companyia, mes ens has deixat tan viu bagatge que has enriquit els nostres cors. Tot i que avui, aquestes poesies per a tu, surten un xic tristes; ens empassem les llàgrimes per veure sortir el sol i, tot observant-lo, segur, si guaitem bé, hi veurem a dos enamorats que especegen per el cel plens de felicitat.

y

Amb amor de tots els teus amics del Taller de Poesia.

y

EL TEU RECORD ÉS LATENT

A Maria Comas Lladó

y
De la campana, el seu dringar

has escoltat.

Era l’hora d’emprendre la volada,

com coloma amatent

has emergit de l’embolcall mundà que et torturava.

Deixes la traça del teu solc

amb flama encesa

damunt la terra.

Els fils de l’univers has traspassat

i la mà que enyoraves t’ha fet guia;

units tots dos

passegeu, plens de goig per un món nou,

camí de pura essència divina.

Mercè Gambús

y

Comiat a Maria Comas

T’ha dit adéu la teva darrera tarda,

els batecs del teu cor han fugit

fins a un mar d’ones tranquil·les,

fins al castell on regnaràs per sempre,

fins a un jaç de sorres daurades,

fins a la finestra

on t’espera el teu amor,

fins a on vulguis estar

pubilla de vida i la poesia.

Allà on la flama de la fe

t’ompli amb la seva pau.

María Lancho Moreno 05/10/ 2009

y

AMIGA: MARIA COMAS

I

Al pas de la tardor veiem

com l’espelma es consumeix

silenciosa, sense fer remor,

igual com les flors

que els seus pètals, amb els dies,

es marceixen i van caient.

Maria, vares replegar

bones virtuts de la font sabia ;

les llavors que vas sembrar

com saben donar el seu fruit.

Ara aquella terra

que bares conrear t’aixopluga.

has aixecat el vol com l’ocell

que sap on va.

II

Maria, recordes

quan una papallona es passejava

pel teu jardí?

Ja ho saps jo, sempre et vaig dir

que eres una dona de la terra.

i ara la terra t’acull

com una flor de tot temps.

Estàs navegant en la barca

de la bona amistat,

junt al el que tu tan volies.

el teu amor de la llar.

III

Quan s’arriba a la tardor

i has estimat com tu ho has fet,

tens una forta enyorança,

una tristó a dins

i els records et colpeixen.

Per nosaltres eres una joia

dins la capseta i, a fora

la dona que es feia estimar.

Sabem que reposes en pau.

El teu rellotge ha parat el temps;

sentim el buit de la teva absència

que ens conhorta al pensar que estàs bé.

Adéu maria, adéu.

Josep López Benedet

y

SUEÑO ETERNO

Anoche tuve un sueño

y no fue pura fantasía,

vi a María Comas Lladó

repartiendo poesías.

Pensé que era una estrella

que brillaba en el cielo.

Era la imagen de María

abrazando a sus compañeros.

Cuando me fui despertando

a un brillaban las estrellas

que iluminavam Sant Boi;

era Maria una de ellas!

Este sueño que he tenido

nunca se me olvidará,

que en octubre llegó al cielo

de Sant Boi de Llobregat.

María Florido – 04-10-2009

y

Para María

Elegante y glamorosa

como una gran señora,

como se muere la rosa

se marchó una voz cantora.

Una poeta que amueblo

la pubilla del taller

de poesía y del pueblo

mujer que se hacía querer.

Con el dolor más sincero

voy escribiendo este verso

mirando ese cielo quiero

abrazarme a su universo.

¡María cuanta alegría

por haberte conocido!

Dejaste sabiduría

en tu largo recorrido.

Julia

Y

SIEMPRE CON NOSOTROS

A la memoria de María Comas Lladó

Compañera y amiga, entre nosotros

tu recuerdo palpita todavía.

Conjugabas vivencia y fantasía

con la fuerza de un don maravilloso.

Tu inspiración dibujaba la vida,

las estrellas, el campo y los amores,

en tus manos se recrearon flores

y, entre ellas, quedó la poesía.

Gracias, por el legado de tus obras,

Con ellas, te podremos recordar…

Guarda, para nosotros, un lugar

en ese paraíso donde moras.

Candelas Ballesteros

Y

ADIÓS PARA MARÍA

Vacía queda tu silla

pero la llena el recuerdo

de toda la camarilla.

hemos llegado a un acuerdo…

Tu siempre tan sonriente,

con tu compañía grata,

dejas triste nuestro ambiente

y una pena que nos ata…

Pensando que en tu morada

recitarás poesía,

te encontrarás estimada

y apreciada día a día.

Al transmitirte un adiós,

con un sentimiento grande,

vistas blancos atavíos

y seas de agrado al que mande.

Descansa en paz, María.

Ángel Ballesteros

Y

PER A LA MARIA

(la millor tieta que he tingut)

T’estenc la mà perquè la prenguis

i així m’ajudis a ascendir

que allà on tu reposis

hi trobaré el meu destí.

Maria Comas

Això vas dir fa un any en un poema,

era un crit ple d’enyor per l’estimat

que et va deixar un gran buit dintre de l’ànima .

El cos era captiu en el abisme,

mentre el teu cor volava a l’ infinit,

perquè l’amor que els dos us professàveu

fou foc encès que encara té caliu.

Avui alliberada de cadenes

amb un esclat de joia extens la mà,

ell l’agafa’t sense dubtar-ho,

perquè per fi, els dos,sou un de sol.

T’has embolcallat dintre els seus braços

amb vel de núvia

xopa d’emoció.

Ja no hi ha pressa,

ni cal l’espera.

Ha creuat el portal, el vostre amor!.

Montserrat Comas Torrents

Sant Boi de Llobregat 5 d’octubre 2009.

Y

A MARIA

Resurgirán tus poemas en mi mente

con bonitos paisajes que escribías,

con todos los colores del arco iris

con paleta de pintor de sueños,

poeta de versos que llegan al alma

que cruzan los espacios que deslumbran

a la gente de esta orbe que dejaste.

Compartirás tus versos llenos de luz

i realidades de amplios horizontes

que recorren auroras valientes

con poesías apretadas y sonrientes,

que declaman por todo el Baix Llobregat

los rapsodas con toda su libertad.

Tu estarás siempre en mi pensamiento

te llevaré siempre a flor de labios

y en un rincón de mi corazón tendrás

un lugar eterno, tu, compañera

de tertulias y amiga sanboyana.

Johan Odor

Corbera -2009

Y

HAIKUS DES DEL COR

(Quin vuit ens has deixat Maria)

On ets pubilla

que els teus amics t’enyoren

i els mots et cerquen?

…

Ales de porpra

t’han marcat la sendera

per nova estada.

…

Ara dibuixes,

amb tinta d’or, poemes

d’amor bellíssims.

…

El vent bressola,

al jardí d’altra esfera,

roses de vida.

…

Estels poètics

envia’ns, tu, Maria

per l’enyorança.

Carme Raichs

Y

ESTIMADA MARIA

He tingut un mal son, de matinada. He perdut una clau, una clau mestra. En despertar, m’he adonat, amb angoixa, que no era tan sols un malson. He perdut la clau de la teva amistat sincera, oberta, amigable. Com diu la cançó “Trobarem a faltar el teu somriure”. en aquesta vall que has deixat, les nostres reunions de dijous no seran les mateixes sense tu, estimada Maria.

L’únic consol que em queda és pensar que t’has retrobat amb molta gent que havien marxat abans que tu i, que el sofriment que t’ha acompanyat en aquests darrers mesos, haurà servit perquè, en arribar al cel, t’hagin rebut amb una esplèndida corona de diamants, maragdes i robis.

Fins que ens tornem a veure benvolguda Maria.

Carme Olivé

Tertúlies poètiques

TERTÚLIES POÈTIQUES

Dimecres, 18 de novembre de 2009 a les18:00 h

BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE EL TOMB DE LES BATALLES

de MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ

y

y

y

y

y

y

y

Y

TOT ERA CAMP

“Tot era camp”, va dir-me,

i, amb els ulls,

bevia amplitud, goludament,

mentre el seu braç, cansat,

insinuava un gest vers l’horitzó.

“Tot era camp”, em repetia,

“i avui no queda lloc per aixecar-hi res.”

Tot era camp, també, dies enllà,

el temps de les espigues,

i com costa, avui, trobar un espai

per construir-hi un somni.

y

Tinc una grata satisfacció de poder-vos presentar, aquesta tarda en la tertúlia literària de la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi, a un gran poeta: Miquel-Lluís Muntané.

Un excel·lent poeta que no us deixarà indiferents. Un bon amic, ell, sempre té un sí, quan es tracta de fomentar la cultura. Per tot això i més: moltes gràcies Miquel-Lluís.

Pensareu que és molt jove quan llegiu tot el recorregut que ha fet. He tingut el plaer de haver-lo conegut en els seus inicis, llavors, vaig pensar: en sentirem a parlar d’aquest noi.

Per experiència pròpia us puc dir que és una gran persona. Des del seu primer llibre de poesia “L’esperança del jonç” de l’any 1980, l’he anat seguint amb una forta admiració per la seva facilitat per endinsar-se en tots els camps tan bé.

Miquel-Lluís Muntané és un gran treballador en vers la nostra llengua, en vers la nostra cultura. Segurament que n’hi ha molts, mes jo, amb tant d’amor, rigor i respecte com ho fa ell, pocs. Ell ho fa amb tanta entrega que m’atreveixo a dir que és autèntica vocació de lletraferit.

No us puc amagar la gaubança que sento aquesta tarda. Tinc al meu costat un autèntic robí que brilla amb llum pròpia. Deixeu-me compartir el goig, abans de que ell ens presenti el seu darrer llibre de poesia “El tomb de les batalles”, si el goig, de que us el presenti a través de la seva biografia, el seu pòrtic, la seva obra, els premis i també els comentaris que l’hi han fet sobre la seva obra literària.

M’agradaria que els tertulians participessin en llegir els apartats que venen tot seguit del nostre convidat.

*****************************

Biografia

Miquel-Lluís Muntané i Sicart neix a Barcelona l’any 1956. La seva formació va ser gairebé tan àmplia i diversa com les activitats a les quals s’ha dedicat: professor d’ensenyament secundari, musicòleg, sociòleg, locutor de ràdio, publicitari, periodista… Però tots aquests camins no l’han apartat de la seva vocació literària, sinó que l’hi han anat conduint, cada cop d’una manera més precisa.

Pòrtic

Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 1956) ha treballat a l’ensenyament —com a professor de llengua i literatura catalana—, en el món de la publicitat i també en l’àmbit editorial. Durant sis anys, col·labora amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en qualitat de documentalista. Vinculat de ben jove a activitats de caràcter associatiu, ha ocupat diversos càrrecs directius, ha fet conferències sobre temes relacionats amb l’associacionisme i ha intervingut en congressos i seminaris al voltant d’aquests temes. També col·labora a diferents mitjans de comunicació, escrits i audiovisuals. Ha realitzat algunes traduccions del francès i és autor d’obres de narrativa, poesia, assaig i teatre.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

El 1980, amb un grup de joves companys, funda la revista Saba Poètica, de la qual fou editor i director al llarg dels dotze anys que la publicació va existir. Col·labora, des de fa anys, als mitjans de comunicació, entre els quals, Cultura, Catalònia, Avui, El 9 Nou, El Temps, Revista de Catalunya, Serra d’Or i Caràcters, i les emissores Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, Catalunya Cultura i Onda Rambla.

Intel·lectual polifacètic, sovint s’ha declarat un “corredor de fons”, més partidari de l’elaboració d’una obra consistent que no pas de la recerca de l’èxit immediat. S’estima especialment la poesia de Màrius Torres, els contes de Txèkhov, el jazz, la música barroca, la pintura de Joan Ponç i el cinema de Visconti.

Un dels aspectes més significatius de la seva personalitat és la participació en el món de l’associacionisme cultural. Muntané ha estat president de la Federació Catalana d’Associacions UNESCO, i en l’actualitat ho és de l’Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana. Així mateix, és vicepresident de la Penya Literària Joan Santamaria, patró de la Fundació Miquel Arimany i membre del Consell de la Cultura de Barcelona.

En col·laboració amb Júlia Ferrer, ha realitzat diverses traduccions del francès, entre les quals destaquen Tots els matins del món, de Pascal Quignard o Les nits salvatges, de Cyril Collard. Entre 1988 i 1992 va ser traductor de l’edició catalana de la revista El Correu de la UNESCO.

Obra

Poesia

 L’esperança del jonc. Barcelona: Rondes, 1980.

 Llegat de coratge. Barcelona: Edicions del Mall (dins Fulls Impermeables I), 1983.

 A influx del perigeu. Barcelona: Dalmau, 1985.

 L’altra distància. Lleida: Pagès, 1994.

 El foc i la frontera. El Prat de Llobregat: Rúbrica, 1997.

 Migdia a l’obrador. Lleida: Pagès, 2003.

 El tomb de les batalles. Sabadell: Papers de Versàlia, 2009.

Novel·la

 Millor actriu secundària. Barcelona: Edi-Liber, 1997.

 La fi dels dies llargs. Barcelona: La Busca, 2005.

Narrativa breu

 Crònica d’hores petites. Barcelona: Dalmau, 1981.

 Madrigal. Barcelona: La Busca, 2001.

Teatre

 De portes endins. Barcelona: Millà, 1987.

 La penúltima illa. Barcelona: Millà, 1992.

Crítica literària o assaig

 L’espai de la paraula. Barcelona: Dalmau, 1989.

 Actituds individuals per la pau. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya, 1991.

 UNESCO: Història d’un somni. El Prat de Llobregat: Rúbrica, 2000.

 Cultura i Societat a la Barcelona del segle XVII. Barcelona: Rafael Dalmau editor, Col. Episodis de la història, núm. 349, 2007.

 Encetar la poma. Escrits sobre cultura. Maçaners: Abadia Editors, 2008. Premis

Premis

 Englantina als Jocs Florals Juvenils d’Andorra (1974): Ni tu ni jo.

 Premi Atlàntida de Poesia (1979): Astorat vianant

 Mossèn Ramon Muntanyola de Poesia l’Espluga de Francolí (1979): Omalu.

 Jocs Florals de la Ginesta d’Or de Perpinyà (1980): Notícia d’un temps nou.

* Premi Climent Mur d’acció cívica, Santa Coloma de Gramenet (2007).

Comentaris d’obra

“En l’obra de Muntané [...] l’amor, el temps, la terra, la quotidianitat assoleixen sempre una dimensió comuna, pública, solidària, oberta enfora i unida sempre per la voluntat de treballar un projecte comú. Es tracta d’una dimensió, d’un alè, d’una convicció íntima que traspassa totes les vivències, totes les paraules.”

(Xavier Bordanova: El Noticiero Universal, 6 de juliol de 1985)

* * *

“Miquel-Lluís Muntané no és mai superficial, ni retòric, ni ampul·lós…”

(Joaquim Ventalló: La Vanguardia, 8 d’abril de 1986)

* * *

“Muntané cisella la llengua amb l’elegància de l’orfebre.”

(Joan Carreras: Presència, 23 de novembre de 1986)

* * *

“Miquel-Lluís Muntané escriu amb la contundència de la raó i la delicadesa del poeta…”

(Joan Josep Isern: Avui, 6 de gener de 1990)

* * *

“Cal deixar fora de tot dubte el talent literari i dramàtic de Muntané…”

(Anna Maria Vallès: Catalunya Cristiana, 18 de juny de 1992)

* * *

“La penúltima illa combina un intens entramat d’emocions amb una estructura escènica hàbil i un llenguatge impecable que en fan una peça d’innegable interès per als bons afeccionats a l’art dramàtic.”

(Laura Serradell: Serra d’Or, novembre de 1994)

* * *

“Muntané, amb aquell grau de tendresa reflexiva que el caracteritza com a poeta…”

(Vicenç Llorca: Avui, 5 de gener de 1995)

* * *

“Muntané és una figura d’una gran dignitat dins el nostre panorama literari, pel rigor i la maduresa que caracteritza la seva producció.”

(Carles Duarte: Avui, 5 de juny de 1997)

* * *

“Miquel-Lluís Muntané no és de cap manera un nouvingut al món de la literatura. Les seves obres de teatre han estat representades amb èxit i la seva poesia és plena de solidesa, amb un discurs ètic i estètic que sorprèn dins la seva generació.”

(Xúlio Ricardo Trigo: El Temps, 9 de febrer de 1998)

* * *

“El fet que el seu autor sigui poeta i dramaturg alhora, dóna a Millor actriu secundària un cert lirisme, que es tradueix en una obra ben escrita i una apreciable sensualitat de les paraules, així com un bon dinamisme expressiu.”

(Sara Muñoz: El Punt, 19 de febrer de 1998)

* * *

“…escenes entranyables construïdes amb un llenguatge acurat que Muntané usa magistralment.”

(Santiago Cucurella: El 9 Nou, 14 de març de 1998)

* * *

“Miquel-Lluís Muntané ha tocat registres diferents dins el món de les lletres i de la dinamització cultural catalana. [...] Amb Millor actriu secundària, féu estrena com a narrador amb una novel·la breu, ben escrita, àgil de lectura…”

(Isidor Cònsul: Serra d’Or, setembre de 1998)

* * *

“…un ventall generós de tècniques i recursos [...] una mirada atenta sobre la capacitat de comunicar-se de les persones, desplegada amb la seguretat implacable d’un llenguatge dúctil i acabats artesans.”

(Andreu Sotorra: Avui, 21 de febrer de 2002)

* * *

“…una veu molt personal, sòbria i fidel a si mateixa, i una elegància narrativa integrada en l’esperit de les històries que explica.”

(Cèlia Sànchez-Mústich: L’Eco de Sitges, 18 de maig de 2002)

* * *

“Poeta de celebració de la vida, poeta amorós i intel·ligent…”

(Txema Martínez Inglés: Caràcters, octubre 2003)

* * *

“Els llibres de Muntané, tant de prosa com de vers, es caracteritzen per
l’estil: l’absència de retòrica embafadora, la pulcritud…”

(Jordi Llavina: El Punt, 25 de maig de 2006)

* * *

“Miquel-Lluís Muntané demostra que té una particular visió del món —i moltes coses a dir—, a part d’un estil efectiu i brillant.”

(Jordi Julià: Dietari de lectures. Lleida: Pagès, 2008)

************************

Ara que ja heu pogut conèixer alguns aspectes d’en Miquel-Lluís Muntané, ha arribat l’hora que ens presenti el seu llibre nou,“El tomb de les batalles”.

Tinc la sort que vaig assistir a la seva presentació en la llibreria ONA a Barcelona. El tinc llegit i rellegit, però amics no us desvetllaré cap vers. Que sigui el propi poeta que us faci arribar aquets poemes directes al cor. Després tindreu l’oportunitat d’adquirir aquesta obra que us signarà l’autor.

Una vegada més et dono les gràcies Miquel-Lluís, per acceptar compartir aquesta tertúlia amb la teva presència. Gràcies amic.

Quan vulguis.

Treball realitzat per Carme Raichs

(Totes les dades biogràfiques són de la web del poeta)

Un regal: Powerpoint amb poesies

Avui compartim amb vosaltres un meravellós powerpoint amb diferents poesies de grans autors.

Feu clic aquí per descarregar-la al vostre ordinador.

Que la disfruteu!

Nota: quan l’obriu us sortirà un missatge d’advertència, heu de seleccionar “Sólo Lectura”.

Tertúlies poètiques: TRES VEUS, TRES ESTILS, I +

Dimecres, 21 d’octubre de 2009 a les 18:00h
BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)

1a part. Els poetes santboians:JOAN RODÓ
MERCÈ GAMBÚS
CANDELA BALLESTEROS

2a part. I +. Està dedicat als llibres.DONES DE TOTS ELS TEMPS EXPRESSEN L’AMOR ALS LLIBRES I AL
TRESOR DE LA LITERATURA

PRIMERA PART

Quin goig iniciar la primera tertúlia d’una nova temporada, que us hem preparat  farcida de poesia i amanida amb uns ingredients que ens alimenta l’ànima: l’amor, la il·lusió, l’enginy i un polset de màgia.

Tenim uns molt bons poetes que han accedit a venir a compartir el seu saber, la seva poesia amb tots vosaltres. No ha estat fàcil aconseguir-ho, per això més que mai us agrairem la vostra assistència i la dels vostres amics. Ajudeu-nos a fer aquestes tertúlies poètiques un lloc de trobada per compartir-hi més que poesia i, per fer sentir al convidat de cada trobada que en Sant Boi i en aquesta biblioteca, s’estima l’art de la poesia,  la cultura i  per damunt de tot l’amor a la lectura.

Per iniciar aquesta nova temporada hem demanat a un poeta i dos poetesses de casa nostra que tallés aquesta cinta simbòlica d’una nova singladura.

Fa algun temps que ja van venir a comporti part de la seva obra amb tots nosaltres. En el transcurs d’aquest temps, un follet em va informar que havien fet, últimament, una producció molt valuosa i que aquesta tarda  la compartiran amb tots nosaltres.

Ho faran amb la riquesa de les seves poesies tan diferents entre ells. Tres veus poètiques, tres estils diferents, tres poetes de Sant Boi, tres persones grans que són un espill per l’empenta, la vitalitat, la il·lusió que posen en cada cosa que fan.

Els poetes d’avui són: Joan Rodó, Mercè Gambús i Candela Ballesteros. Ells tenen el goig i la responsabilitat de començar a remar la barca per les aigües d’una nova temporada.

No poso el seu currículum poètic perquè ja ho vaig fer al seu dia. Després de la seva intervenció si voleu podreu fer-los-hi alguna pregunta.

Sabeu que sempre dividim les tertúlies en dues parts, doncs bé, la primera part és el plat fort. La presencia d’aquests tres poetes que ens porten la seva més recrien producció poètica per alimentar la nostra ànima amb la mel del seu bon fer, transformat en versos, batecs del seu cor i saviesa, que es transformen en unes exquisides poesies.

Gràcies amics poetes per la vostra generositat i, gràcies als assistents. Sense uns i els altres aquestes tertúlies no podrien ser possibles. Gràcies i… anem a donar pas als protagonistes d’aquesta tarda: Els poetes!

Som-hi, queda inaugurada la cinquena temporada de les tertúlies poètiques de cada tercer dimecres de mes. No ens falleu!

SEGONA PART

Aquesta segona part volem dedicar-la aquesta biblioteca que ens acull amb tant d’amor, i d’una manera molt especial a la seva directora Teresa Pagès per la seva acollida, entrega i  presència.
He cercat escrits de dones de tots els temps on demostren l’amor pels llibres, per la literatura. La dona no ho ha tingut fàcil poder llegir llibres quan ho teníem prohibit. Sí, sí, no és una bajanada tot el que us dic.Per aquesta segona part m’agradaria que els tertulians assistents participéssiu, per això uns convido a llegir, el qui vulgui, no es obligatori, un fragment , de cada dona que us adjunto pel seu valor literari i històric.“La lectura es un almácigo de ideas y de ideales políticos, sociales, economicos, religiosos…Muchas veces, las ideas contenidas en los libros son un desafío para el orden establecido; por ello las lectoras de todos los tiempos se han valido de los libros para luchar contra la injusticia y el abuso del poder. Cuando leemos, somos ubicuos y atemporales, somos quien somos y también los otros, somos la realidad real y la posible, en un estado bastante cercano a estar completos…”
Evelía M. Botana Montenegro

“La lectura es el orden de la oscuridad de la noche, incluso cuando se lee en pleno día al exterior, la noche se instala alrededor del libro.”
Marguerite Duras

“La libertad intelectual depende de cosas materiales, la poesía depende de la libertad intelectual. La lectora de los libros parece curiosamente, operar nuestros sentidos en cataratas; después de leerlos vemos con más intensidad; el mundo aparenta haberse despejado del velo que lo cubría y haber cobrado una vida más intensa”.
Virginia Woolf

“Yo leo literatura porque el mundo con la variedad y multiplicidad de sus objetos, con el ritmo de sus acontecimientos, con sus cambios incesantes en los ordenes y las relaciones entre las osas, con sus apariciones súbitas e inexplicables y sus desapariciones repentinas y misteriosas; me produce vértigo en cambio la pàgina es una especie de remanso tranquilo en en la que se reflejan las formas y permanecen inmutables, ofrecidas a la contemplanción, invitando a su desciframiento. la pàgina es un espejo que me guarda la consideración de no reflejarme, sino de ceder el sitio a la protagonista de mi lectura”.
Rosario Castellanos

“Cuando una inicia el acercamiento a la lectura con las niñas, se realiza un trabajo de escultura; se empieza  por conocer y reconocer el valioso material con que se va a trabajar y la importancia de dicha labor, por lo que se pone en juego todo lo aprendido, la dedicación, paciencia y el disfrute de hacer lo que más le gusta a una. Formar lectoras es una tarea lenta, placentera, ardua e infinitamente satisfactoria.”
Diana Flores Carrillo

“El conocimiento de la lectura se difundía por ciudades y pueblos de Europa y el libro se convertía en instrumento de difusión de la cultura y vehículo de expansión de creencias y justificación de actitudes. Los lectores, que antes eran solamente clérigos y maestros, ahora se encontraban entre los més diversos grupos sociales: predominavan los hombres, pero también leían algunas mujeres.”
Pilar Gonzalbo

“Los libros son también un medio de aprender a sentir más intensamente. Escribir es una manera de llegar a la profundidat del ser.”
Marguerite Yourcenar
“ Leer nos permite jugar con el tiempo y el espacio: en palabras de Gabriela Mistral, con un libro ante nuestros ojos, estamos donde no estamos. Cuando leemos, somos ubicuas y atemporales, somos y tembién los otros, somos la realidad y lo posible.”
Evelía Botana

“La lectura nos hace inmigrantes a todos. Nos lleva lejos de casa, pero lo más importante, nos encuentra un hogar donde sea.”
Hezel Rochman

“¿Hemos de renunciar a las diversiones, alas ternuras y a las frivolidades, a la amistat porque amemos a los libros? No, porque  en los libros encontramos todo eso y mucho más y con mayor lucidez. La que lee es alguien que entiende y goza con lo que lee; que puede ver el punto de vista de otro mientras lee; que descubre nuevos mundos al leer. La que lee es alguien que puede usar la lectura tanto para informarse como para reír o llorar; que no cree casi nada de lo que dicen los periódicos, pero sí, todo lo que lee en los cuentos; que no sabe existir sin leer. Para una lectora, la lectura es un instrumento para la vida.”
Carmen Diana Dearden

“Los libros con los que se puede jugar son aquellos que hablan a los sentimientos irracionales, a los deseos, a las pulsiones y a las pasiones. Son  libros que hablan al corazón de quien los lee y la interpelan como heroína de la acción.
Sarah Corona Berkin

“Donde no hay libros hace frío. Vale para las casas, las ciudades, los países; un frío de cataclismo, un páramo de amnesia.
Maria Elena Walsh

“Leer y escribir son sinónimos de existir.”
Gertrude Stein

“Lo que está canviando es la posibilidad de acceso al conocimiento de los textos vitales, los efectos visuales en la vida de las mujeres al escuchar y ver nuestras experiencias inefables o negadas que de pronto se afirnman y persisten en el lenguaje.”    Adrienne Rich

“Lo que sucedió usted lo sabe: aprendí a leer y mi soledad encontró companyia, el silencio se pobló de voces, el vacío se llenó de fantasías. En los libros encontré lo que necesitaba, ahora es mío el mundo y hasta una porción de la eternidad. Como dice el poeta:”¡Paseo dragones y dioses y lunas!”
Me he imaginado a misma en grandes romances y en arrebatos místicos, en la entrega revolucionaría y en el fuego de la poesía. Me imaginé el placer y no sólo viví todas las pasiones sino también la diversidad de sus matices”.
Sara Sefchovich

“Leer un libro es reescribirlo para ti misma, llevas a la novela o a lo que sea que estés leyendo, tu experiencia del mundo, llevas tu historia y lees en los propios términos.”
Ángela Carter

“Hay libros tan vivos que siempre temes que mientras no leías, el libro se había cambiado, se había transformado como un río; mientras seguías viviendo, el también lo hacía, y como un río continuaba y se alejaba. Nadie ha estado dos veces en el mismo río, pero ¿ha estado alguien dos veces en el mismo libro?”
Marina Tsvetana

“Si este mundo fuera mínimamente cercano a lo que deberia ser, no habría más necesidad de una semana o día del libro, que de una sociedad para la Prevención de crueldad hacía los Niños.”
Dorothy Parker

“La literatura es mi Utopía. Aquí no soy rechazada. Ninguna barrera de sentidos me aleja de este dulce, gracioso discurso de mis amigos los libros, ellos me hablan sin vergüenza o incomodidad.
Helen Keller

“Mis libros. son barriles sin fondo de aventuras. son mares infinitos de sabiduría. Son cielos repletos de nubes de fantasía. Son mis almas gemelas. Pueden abandonarme mis amigos, ignorarme mi familia, el mundo entero podría darme la espalda, pero los que siempre estarán ahí, los que siempre me han hecho reír, llorar o soñar por igual, los que por ningún motivo me dejarán sola: Mis libros. “

Xaydé Esquivel Flores – 12 años.

“Cuando entro a esta Biblioteca, no entiendo por qué rayos salí.”
Marie de Sevigne

I fins aquí aquest recorregut que hem fet pel pensament i per l’amor d’aquestes dones en vers als llibres i a la literatura. Crec que si volem endinsar-nos en el sentit de cada una de les seves paraules, a més de treure’n una bona refecció, crec que hi trobarem aquest cuquet que no et menja, tot el contrari, explora noves possibilitats pel  ben estar emocional.
Si al començament us deia que aquesta segona part era un petit homenatge aquesta biblioteca i a la seva directora per l’acolliment que sempre ens dóna, crec que he quedat curta. Després de sentir aquestes lectures llegides pels tertulians, aquest petit regal s’ha fet molt gran per que tots el podéssim compartir amb plenitud.
Gràcies per la vostra assistència i col·laboració.

Treball realitzat per Carme Raichs.

La veu de la gent gran

Et convidem a escoltar tots els dilluns de 12:00h a 13:00h
LA VEU DE LA GENT GRAN
Un programa pensat, realitzat i presentat per un bon grapat de jubilats que ens agrada apostar per un envelliment actiu i positiu.

A Ràdio Sant Boi, 89.4 de la FM.

Tertúlies poètiques: l’enigma de la poesia

Dimecres, 17 de juny de 2009 a les 18:00h
BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)L’ENIGMA DE LA POESIA

El seu capteniment és un misteri per a tot bon amant d’aquest bell art; ple de sentiments, de missatges, de metàfores i de paraules no escrites, però, si dites. Es aquí on s’amaga l’enigma de la poesia?

No volem entrar en el període de vacances d’estiu, sense haver esbrinat o bé entrat a dins de l’aura de l’enigma de la poesia.

Aquesta tarda tenim ganes de que el debat de la tertúlia poètica ens en camini per aquest camí; on cada un de nosaltres tenim la nostra personal idea de on rau aquest enigma.

El conèixer l’opinió de cada tertúlia, ens millorarà la visió del nostre prisma. Si el podem eixamplar amb la mirada i en coneixements, molt millor, no us sembla.

Tots tenim la nostra raó, però recordem que no és l’única i, totes, són tan bones com la pròpia perquè és el seu pensament, el seu raonament sobre aquest tema.

Fer poesia requereix un espai, un temps, una harmonia, unes paraules, i un respecte pel que anem a fer.

Doncs bé, compartir una tertúlia, és posar-nos a la pell d’una poesia: tenim l’espai, el moment, les paraules que volem expressar, per compartir-les amb una bona harmonia, perquè es rebin amb respecte.

Si us en adoneu cada cosa a fer al llarg de les vint-i-quatre hores del dia, els que som aprenents de poetes, les tindríem de fer amb aquests passos.

Quina meravella! ara sembla una utopia, però recordeu que voler és poder. I, la poesia, és la millor arma per lluitar en el camp de la nostra pròpia emotivitat.

Si trobem la pau de l’interior, la podrem transmetre. Si és el contrari, només seran versos ben o mal confeccionats que ens faran veure moltes coses però… transmetrà l’autèntic sentiment o missatge, perquè, el lector rebi tota la força i la intencionalitat que hi ha posat el poeta. Quin enigma oi?

A vegades la poesia de contingut profund ens podem trobar que hi ha alguns versos que no s’acaben d’entendre pel lector, que es pensa, que un llibre de poesia s’ha de llegir una pàgina darrera l’altra.

A voltes no és aquesta la intenció de la persona que escriu poesia. Quantes vegades voldria fer una autèntica comunió entre escriptor i lector. No sempre s’aconsegueix.

Has d’estar molt bregat, no a llegir poesia, més aviat a voler endinsar-te en aquest univers tan immens que ens ofereix el poeta a través del seu mar poètic, on ell hi posa la barca; els rems els ha de posar els lectors.

Després de la tertúlia debat: “L’enigma de la poesia”, us proposo, diguem… un joc? Sí sobre el llibre “Atura’t, que molts de vosaltres, em consta, que heu llegit.

Estic segura que teniu més d’una pregunta, més d’un interrogant, que us agradaria que obrís la autora. Avui en teniu la oportunitat ja que es troba entremig de tots vosaltres.

Espero que sigueu agosarats i sabreu aprofitar aquesta oportunitat que teniu de que us obri tots els interrogants que heu trobat en la seva poesia.

Avui és el dia. No el desaprofiteu tertulians, que és l’ultima tertúlia.
No sacaven les tertúlies poètiques, no! ara hem de gaudir tots del període de l’estiu: les vacances.

A l’octubre tornarem a emprendre aquestes trobades i, us asseguro, que tenim molts bons poetes que ens han confirmat la seva presència.

No us vull avançar res més. Només que us esperen unes tertúlies farcides de molt bona poesia.

Carme Raichs

Presentació del llibre ATURA’T de la Carme Raichs

Dimecres dia 22 d’abril de 2009 a les 19:30 hores a Cal Ninyo,
C/ Major,13 de  Sant Boi.
Intervindran, a més de l’autora, la Montserrat Mirabent (Regidora de Cultura), l’Enric Garcia (Regidor de Barri Centre), la Josefina Peraire (prologista i poeta) i en Ramon guitó i Pons(editor).

Tertúlies poètiques: les roses dels poetes

Dimecres, 15 d’abril de 2009 a les 18:00h
BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta).

No us heu preguntat mai: com són les roses dels poetes?
Aquest més d’abril és un bon mes per a fer-ho, o millor dit, demanar-los que ens  parlin de les seves preferències.

De sus colores. De sus perfumes. De sus distinciones.¿En realidad tienen rosas preferidas? ¿En que jardín  cultivan sus rosas? ¿Serán ellos mismos  los jardineros?

Com adoben la terra per fer brollar dels seus roses tan boniques roses? Els poetes són una vertadera incògnita. A vegades he pensat que pertanyen a un altre planeta.

Una esfera de privilegio donde sólo ellos, pueden tener accenso a estos jardines donde sólo se llega a través de un tejido laborioso en forma de laberinto-llave de su jardín.

Les roses dels poeta, que floreixen tot l’any en aquest lloc sagrat de privilegi que rega amb agua de metàfores; d’aquest riu que sempre saltironeja amb les fulles-mots.

Que va arrastrando por su cauce hasta llegar al gran océano de la palabra. Donde la musa, coqueta, juega bañando el corazón del poeta, derretido a su encanto.

Llavors el seu subconscient s’entrega als braços del misteri, que transforma tots els seus pètals amb guspires que penetren en el laberint ocult de la seva ment innata.

Que sale de la oscuridad con reflejos coherentes, para tejer como un buen artesano, el arte del sentimiento que se transforma en un mago exponiendo a la luz sus preciadas rosas.

Pintades, cada una d’elles, segons el color de cada sensació o estat d’ànim. Aquests vels invisibles que vesteixen al poeta sense ser-ne conscient més de quatre vegades al llarg del jorn

Una vez más en esta biblioteca donde nos encontramos hemos buscado, en sus estanterías hasta encontrar el libro, que nos ha abierto su corazón para mostrarnos su universo.

A prop de la diada de sant Jordi els tertulians poetes, volem oferir-vos les nostres roses més boniques. Les seves fragàncies ens acompanyaran aquesta tarda perquè entre tots,

queremos construir un libro especial para regalar a cada uno de los tertulianos. Cada palabra, cada frase, cada verso, será el libro que quedará escrito a dentro de cada corazón.

Sempre diuen que els poetes anem unes passes més endavant del temps que ens toca de viure. Això no és fer
volar núvols, ja que avui celebrem la diada de sant Jordi, a vuit dies llum.

Esta tarda no os defraudaremos porque hemos llegado cargados con las rosas que queremos regalaros. Unas rosas que con la magia de la palabra las hemos transformado en versos.

LA MEVA ROSA BLAVA

Quan he sortit al jardí
he buscat entre els roses
la rosa més estimada.
Que bonica que l’he vist!
Ahir sols era donzella,
avui rosa sota el sol
que li fa brillar els seus pètals
amb els rajos de l’amor.
No tinc ganes de collir-la
vull guardar-la al meu roser,
mes ella em somriu joiosa
i em diu: tallem per a ells;
que són amics que tu estimes.
I la meva rosa blava
us de dut per començar
a teixir aquest ram de roses.

Carme Raichs

TERTÚLIES POÈTIQUES

Dimecres, 18 de març de 2009 a les 18:00h
BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)

BLAS DE OTERO

Hoy entramos el mundo y en el recuerdo de este extraordinario poeta bilbaíno. Es bueno recordar a los poetas que nos han precedido. Cada poeta deja en sus escritos, sus más íntimos sentimientos. Tales como: internos, colectivos, de rebeldía, de ideología, de miedos, de insatisfacción. ¿Que poeta es el que no se desnuda en sus poemas? Creo que la personalidad i la poesía de BLAS DE OTERO, no podíamos dejarla pasar de largo en la tertulia poética, de cada tercer miércoles de mes, por que no nos va a dejar indiferentes.

A través de sus poemas podemos ver, o adivinar una vida atormentada y solitaria. Un poeta que tuvo que huir por sus idealismos. BLAS DE OTERO siempre tuvo muy buena critica de los eruditas, pero a el esto no le importaba, ni la fluida obra publicada. Echaba de menos el calor de la gente en sus recitales, por la poca afluencia que tenia en ellos.
Un hombre, un poeta enamorada de su Bilbao, que murió en Madrid.
Como me gustaría que los tertulianos se interesasen por la obra de este poeta. Buscad en la biblioteca, en Internet, la vida y la poesía de esta gran poeta que a penas unas pocas personas llenaban el aforo de sus recitales; y que sin embargo, en el homenaje que se le hizo en Madrid por su muerte, no cabía ni un alfiler, en la plaza de toros en que se hizo.

No pudo ver este gran acontecimiento, ni recibir, no el calor, sino el fuego del llanto de sus lectores en este día. ¿O quizás si que lo vio?
Al final de este trabajo os pondré un relato-cuento que escribir poniéndome en su piel o en su polvo, des de este lugar donde quizás se encuentre. Lo he escrito con dos voces. Una de serenidad, la otra fuerte, ardiente. La primera es des del lugar donde se “encuentra”. La segunda es su propia voz, ya que intercalo ficción con la realidad de sus versos.
Pero primero dejadme que os ponga unos versos, por si hay alguna persona que le sea difícil acceder a sus versos. Pensad que querer es poder. I tenéis todo un mes para buscar la biografía y la obra del poeta que hoy, en alma y palabra, estará presente en nuestra tertulia.

Feu clic al següent enllaç per llegir alguns poemes de Blas de Otero.

blas de otero

Carme Raichs.

Els teus amics et diuen adéu Roser

Amb motiu de la marxa de la Roser, els seus companys i companyes del taller hem escrit alguns poemes en el seu record. Podeu accedir al document al següent enllaç:

Els teus amics et diuen adéu Roser

Aprofitem també per publicar un poema de la Roser que ens ha fet arribar la seva filla Elena.

Sóc la filla de la Roser. Moltes gràcies a tots. Ella va escriure aquesta poesia per vosaltres:

El pitjor que em podia passar
es deixar de venir,
doncs era la gran alegria
que jo podia tenir.

La Carme és especial,
carinyosa d’allò més
estant jo al costat d’ella
és tot el que he après.

Roser Jané