Benvinguts
Setembre 21, 2008
Hola a tots i totes que heu arribat a aquesta web. Si el que busqueu és una mica de literatura i poesia, aquí en trobareu.
També trobareu informació per si voleu participar en el nostre taller de poesia.
Gràcies pel vostre interès.
Tertúlies poètiques: l’enigma de la poesia
Juny 1, 2009
Dimecres, 17 de juny de 2009 a les 18:00h
BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)L’ENIGMA DE LA POESIA
El seu capteniment és un misteri per a tot bon amant d’aquest bell art; ple de sentiments, de missatges, de metàfores i de paraules no escrites, però, si dites. Es aquí on s’amaga l’enigma de la poesia?
No volem entrar en el període de vacances d’estiu, sense haver esbrinat o bé entrat a dins de l’aura de l’enigma de la poesia.
Aquesta tarda tenim ganes de que el debat de la tertúlia poètica ens en camini per aquest camí; on cada un de nosaltres tenim la nostra personal idea de on rau aquest enigma.
El conèixer l’opinió de cada tertúlia, ens millorarà la visió del nostre prisma. Si el podem eixamplar amb la mirada i en coneixements, molt millor, no us sembla.
Tots tenim la nostra raó, però recordem que no és l’única i, totes, són tan bones com la pròpia perquè és el seu pensament, el seu raonament sobre aquest tema.
Fer poesia requereix un espai, un temps, una harmonia, unes paraules, i un respecte pel que anem a fer.
Doncs bé, compartir una tertúlia, és posar-nos a la pell d’una poesia: tenim l’espai, el moment, les paraules que volem expressar, per compartir-les amb una bona harmonia, perquè es rebin amb respecte.
Si us en adoneu cada cosa a fer al llarg de les vint-i-quatre hores del dia, els que som aprenents de poetes, les tindríem de fer amb aquests passos.
Quina meravella! ara sembla una utopia, però recordeu que voler és poder. I, la poesia, és la millor arma per lluitar en el camp de la nostra pròpia emotivitat.
Si trobem la pau de l’interior, la podrem transmetre. Si és el contrari, només seran versos ben o mal confeccionats que ens faran veure moltes coses però… transmetrà l’autèntic sentiment o missatge, perquè, el lector rebi tota la força i la intencionalitat que hi ha posat el poeta. Quin enigma oi?
A vegades la poesia de contingut profund ens podem trobar que hi ha alguns versos que no s’acaben d’entendre pel lector, que es pensa, que un llibre de poesia s’ha de llegir una pàgina darrera l’altra.
A voltes no és aquesta la intenció de la persona que escriu poesia. Quantes vegades voldria fer una autèntica comunió entre escriptor i lector. No sempre s’aconsegueix.
Has d’estar molt bregat, no a llegir poesia, més aviat a voler endinsar-te en aquest univers tan immens que ens ofereix el poeta a través del seu mar poètic, on ell hi posa la barca; els rems els ha de posar els lectors.
Després de la tertúlia debat: “L’enigma de la poesia”, us proposo, diguem… un joc? Sí sobre el llibre “Atura’t, que molts de vosaltres, em consta, que heu llegit.
Estic segura que teniu més d’una pregunta, més d’un interrogant, que us agradaria que obrís la autora. Avui en teniu la oportunitat ja que es troba entremig de tots vosaltres.
Espero que sigueu agosarats i sabreu aprofitar aquesta oportunitat que teniu de que us obri tots els interrogants que heu trobat en la seva poesia.
Avui és el dia. No el desaprofiteu tertulians, que és l’ultima tertúlia.
No sacaven les tertúlies poètiques, no! ara hem de gaudir tots del període de l’estiu: les vacances.
A l’octubre tornarem a emprendre aquestes trobades i, us asseguro, que tenim molts bons poetes que ens han confirmat la seva presència.
No us vull avançar res més. Només que us esperen unes tertúlies farcides de molt bona poesia.
Carme Raichs
Presentació del llibre ATURA’T de la Carme Raichs
Març 31, 2009
Dimecres dia 22 d’abril de 2009 a les 19:30 hores a Cal Ninyo,
C/ Major,13 de Sant Boi.
Intervindran, a més de l’autora, la Montserrat Mirabent (Regidora de Cultura), l’Enric Garcia (Regidor de Barri Centre), la Josefina Peraire (prologista i poeta) i en Ramon guitó i Pons(editor).
Tertúlies poètiques: les roses dels poetes
Març 31, 2009
Dimecres, 15 d’abril de 2009 a les 18:00h
BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta).
No us heu preguntat mai: com són les roses dels poetes?
Aquest més d’abril és un bon mes per a fer-ho, o millor dit, demanar-los que ens parlin de les seves preferències.
De sus colores. De sus perfumes. De sus distinciones.¿En realidad tienen rosas preferidas? ¿En que jardín cultivan sus rosas? ¿Serán ellos mismos los jardineros?
Com adoben la terra per fer brollar dels seus roses tan boniques roses? Els poetes són una vertadera incògnita. A vegades he pensat que pertanyen a un altre planeta.
Una esfera de privilegio donde sólo ellos, pueden tener accenso a estos jardines donde sólo se llega a través de un tejido laborioso en forma de laberinto-llave de su jardín.
Les roses dels poeta, que floreixen tot l’any en aquest lloc sagrat de privilegi que rega amb agua de metàfores; d’aquest riu que sempre saltironeja amb les fulles-mots.
Que va arrastrando por su cauce hasta llegar al gran océano de la palabra. Donde la musa, coqueta, juega bañando el corazón del poeta, derretido a su encanto.
Llavors el seu subconscient s’entrega als braços del misteri, que transforma tots els seus pètals amb guspires que penetren en el laberint ocult de la seva ment innata.
Que sale de la oscuridad con reflejos coherentes, para tejer como un buen artesano, el arte del sentimiento que se transforma en un mago exponiendo a la luz sus preciadas rosas.
Pintades, cada una d’elles, segons el color de cada sensació o estat d’ànim. Aquests vels invisibles que vesteixen al poeta sense ser-ne conscient més de quatre vegades al llarg del jorn
Una vez más en esta biblioteca donde nos encontramos hemos buscado, en sus estanterías hasta encontrar el libro, que nos ha abierto su corazón para mostrarnos su universo.
A prop de la diada de sant Jordi els tertulians poetes, volem oferir-vos les nostres roses més boniques. Les seves fragàncies ens acompanyaran aquesta tarda perquè entre tots,
queremos construir un libro especial para regalar a cada uno de los tertulianos. Cada palabra, cada frase, cada verso, será el libro que quedará escrito a dentro de cada corazón.
Sempre diuen que els poetes anem unes passes més endavant del temps que ens toca de viure. Això no és fer
volar núvols, ja que avui celebrem la diada de sant Jordi, a vuit dies llum.
Esta tarda no os defraudaremos porque hemos llegado cargados con las rosas que queremos regalaros. Unas rosas que con la magia de la palabra las hemos transformado en versos.
LA MEVA ROSA BLAVA
Quan he sortit al jardí
he buscat entre els roses
la rosa més estimada.
Que bonica que l’he vist!
Ahir sols era donzella,
avui rosa sota el sol
que li fa brillar els seus pètals
amb els rajos de l’amor.
No tinc ganes de collir-la
vull guardar-la al meu roser,
mes ella em somriu joiosa
i em diu: tallem per a ells;
que són amics que tu estimes.
I la meva rosa blava
us de dut per començar
a teixir aquest ram de roses.
Carme Raichs
TERTÚLIES POÈTIQUES
Març 11, 2009
Dimecres, 18 de març de 2009 a les 18:00h
BIBLIOTECA: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)
BLAS DE OTERO
Hoy entramos el mundo y en el recuerdo de este extraordinario poeta bilbaíno. Es bueno recordar a los poetas que nos han precedido. Cada poeta deja en sus escritos, sus más íntimos sentimientos. Tales como: internos, colectivos, de rebeldía, de ideología, de miedos, de insatisfacción. ¿Que poeta es el que no se desnuda en sus poemas? Creo que la personalidad i la poesía de BLAS DE OTERO, no podíamos dejarla pasar de largo en la tertulia poética, de cada tercer miércoles de mes, por que no nos va a dejar indiferentes.
A través de sus poemas podemos ver, o adivinar una vida atormentada y solitaria. Un poeta que tuvo que huir por sus idealismos. BLAS DE OTERO siempre tuvo muy buena critica de los eruditas, pero a el esto no le importaba, ni la fluida obra publicada. Echaba de menos el calor de la gente en sus recitales, por la poca afluencia que tenia en ellos.
Un hombre, un poeta enamorada de su Bilbao, que murió en Madrid.
Como me gustaría que los tertulianos se interesasen por la obra de este poeta. Buscad en la biblioteca, en Internet, la vida y la poesía de esta gran poeta que a penas unas pocas personas llenaban el aforo de sus recitales; y que sin embargo, en el homenaje que se le hizo en Madrid por su muerte, no cabía ni un alfiler, en la plaza de toros en que se hizo.
No pudo ver este gran acontecimiento, ni recibir, no el calor, sino el fuego del llanto de sus lectores en este día. ¿O quizás si que lo vio?
Al final de este trabajo os pondré un relato-cuento que escribir poniéndome en su piel o en su polvo, des de este lugar donde quizás se encuentre. Lo he escrito con dos voces. Una de serenidad, la otra fuerte, ardiente. La primera es des del lugar donde se “encuentra”. La segunda es su propia voz, ya que intercalo ficción con la realidad de sus versos.
Pero primero dejadme que os ponga unos versos, por si hay alguna persona que le sea difícil acceder a sus versos. Pensad que querer es poder. I tenéis todo un mes para buscar la biografía y la obra del poeta que hoy, en alma y palabra, estará presente en nuestra tertulia.
Feu clic al següent enllaç per llegir alguns poemes de Blas de Otero.
Carme Raichs.
Els teus amics et diuen adéu Roser
Febrer 15, 2009
Amb motiu de la marxa de la Roser, els seus companys i companyes del taller hem escrit alguns poemes en el seu record. Podeu accedir al document al següent enllaç:
Els teus amics et diuen adéu Roser
Aprofitem també per publicar un poema de la Roser que ens ha fet arribar la seva filla Elena.
Sóc la filla de la Roser. Moltes gràcies a tots. Ella va escriure aquesta poesia per vosaltres:
El pitjor que em podia passar
es deixar de venir,
doncs era la gran alegria
que jo podia tenir.
La Carme és especial,
carinyosa d’allò més
estant jo al costat d’ella
és tot el que he après.
Roser Jané
Entrevista a la Carme Raichs a Ràdio Sant Boi
Febrer 8, 2009
Us deixem l’enllaç a una entrevista que es va fer fa uns dies a la Carme a propòsit de la presentació del seu llibre infantil “El gripau Pau i…”.
http://en-companyia.blogspot.com/2009/02/carme-raichs_02.html
Feu clic a l’enllaç…
TERTÚLIES POÈTIQUES amb Joan Rodó
Febrer 5, 2009
Biblioteca: Jordi Rubió i Balaguer (Muntanyeta)
Dimecres 18 de febrer de 2009, a les 18:00h
JOAN RODÓ
Ens presentarà el seu projecte fet realitat, i el perquè del seu somni i la seva generositat.
Pinzellades i mots; pintura i poesia per teixir cor i art
El pintor Joan Rodó, fa un recorregut, sense cap presa, des de dalt d’aquest tramvia barceloní, que ens mostra des de la portada de la seva petita gran obra. Un recorregut que ens convida ha fer avui, des de d’aquesta biblioteca curulla de saber. Amb aquesta obra, el convidat, va sorprendre, gratament, aquest Nadal passat, a totes les persones que estima.
En Joan Rodó ha estat i és un infatigable viatger per ciutats de diferents països; on hi ha passejat amb les pinzellades de les tonalitats dels seus quadres plens de la força d’aquesta energia que desprenen les teles de la seva veterania, i que a ningú no deixa indiferent.
A Sant Boi ha volgut viatjar per quedar-se(d’això ja fa uns quants anys). Cosa que tots l’hi agraïm. Ell comparteix amb tots nosaltres el seu ferm mestratge de pintor consagrat. Hi ho fa amb la arrogància de tot artista, alhora que baixa del pedestal, per transmetre el seu art entre escolars, adolescents i gent gran.
És un enamorat de les tertúlies, i sobre tot, de les polèmiques. Amb elles sempre ansen guspires, amb l’afany de que la gent desperti de la seva quotidianitat. Com tot artista, a vegades sí, però a vegades no sempre arriba el seu missatge.
Tornen al tema que ens ha dut, el convidat d’aquesta tarda. Ens vol ensenyar l’art de Barcelona a través del seu propi art: La pintura. Però crec que avui descobrirem alguna cosa més d’aquest artista polifacètic.
Aquesta obra és una fusió de pintura i poesia. Tot i que Joan Rodó escriu poesia. Ha volgut que fos un altra ploma la que traces les paraules per descriure els seus sentiments fets mots; en aquesta bella fusió de: pintura i poesia.
En Joan ens contarà com va tenir la idea de fer aquesta fusió. També si va se una cosa pensada i feta, o bé elaborada a través de dies, mesos o anys.
Com pare i creador de la seva obra, ens contarà si fa les coses per rampells, o bé les deixa madurar a la cambra del subconscient.
Tot i que molts de nosaltres coneixem a la persona convidada d’aquesta tarda. Avui la volem sentir més propera a nosaltres, per això furgarem una mica més, per saber del seu altruisme. No sols a través d’aquesta obra d’avui, sinó en moltes altres coses, que aquest artista és deixa la pell, i els calerons, per amor a l’art i a l’amistat.
Potser us esteu preguntant: si això és una tertúlia poètica, que hi pinta un pintor aquí?
Ens agrada que aquestes vetllades siguin variades, i que sobre tot, aportin coses noves per conèixer i compartir-ho junts. Avui en Joan Rodó ens porta dues rames de l’art fusionades. Pintura i poesia. És que el poeta no és un pintor quan pinta les poesies amb els pinzells dels mots? És que un pintor no fa una poesia quan impregna una tela amb els colors del seu cor?
Us adoneu com tot té una agradable harmonia? Doncs amb aquesta harmonia donarem pas a Joan Rodó, perquè a través de les nostres preguntes, vagi obrin aquest cofre, valuós del recorregut, de l’obra que ens presenta avui.
Carme Raichs
Joan Margarit, 50 anys de poesia
Gener 24, 2009
Feu clic al següent enllaç per veure el video:
Adéu Roser
Gener 13, 2009
Avui, 10 de gener, hem dit adéu a la nostra companya Roser, que el bon Deu l’ obri les portes del cel.
Roser, estimada Roser
vas amb el teu bastonet
refilant fins a Cal Ninyo
amb el teus poema fet.
Maria Lancho.
